Ésser asilat o refugiat polític és una solució per a molts d'immigrants «sense papers» que arriben a les Illes Balears no només cercant una millor situació econòmica, sinó també una millor situació política que al seu país d'origen. Així i tot, aquest estatus és difícil d'aconseguir, segons Creu Roja i els mateixos immigrants expliquen, i, de fet, molts ni es plantegen demanar aquest dret reconegut internacionalment ara fa 50 anys en la Convenció de Nacions Unides sobre els Refugiats. Precisament, ahir, per primera vegada, se celebrà el dia Mundial del Refugiat. Concretament, a les Balears, segons la Creu Roja, l'any passat 65 immigrants varen sol·licitar a l'Estat espanyol la condició d'asilat polític o refugiat.
D'aquests 65, pocs aconseguiran el seu somni, ja que segons el Comitè Espanyol d'Ajuda al Refugiat (CEAR), d'àmbit estatal, només el 4 per cent de les sol·licituds són acollides, el que significa que dels 65 anteriors només tres obtindrien l'asil a les Balears. Tot i que la xifra de 65 sol·licituds de refugiats sembli baixa, segons Creu Roja només representa el 0'27% del nombre total d'immigrants extracomunitaris; el responsable d'aquest tema de l'organització humanitària a les Balears, Marcelo Unamuno, va reconèixer que «el nombre real podria ser major».
Unamuno va explicar que «hem de diferenciar entre l'immigrant que ve per motius econòmics i el que ve per motius polítics, que és qui mereix el qualificatiu de refugiat». El responsable de Creu Roja va afirmar que «el refugiat arriba d'un país no democràtic on no gaudeix de les condicions polítiques mínimes». Aquestes persecucions a més de per raons polítiques es produeixen per motius religiosos, sexuals o de raça. Unamuno va subratllar que una de les dificultats principals dels immigrants per esdevenir refugiat o asilat polític és que «recau en ell tot el pes de demostrar que mereix aquesta condició», ja que, òbviament, l'administració del seu país no hi col·labora.
Així les coses el responsable per a Immigrants i Refugiats de Creu Roja, va reconèixer que tot i ser correcta l'atenció que es dóna al col·lectiu a l'Estat espanyol «hi ha països on els refugiats tenen millors prestacions, com Alemanya» i, personalment, va considerar que a l'Estat espanyol «es pot fer un esforç més gran». Unamuno va fer èmfasi, a més dels refugiats que vénen exclusivament per motius polítics, als que pertanyen «a minories ètniques que són perseguides, com és el cas dels hutus de Ruanda i Burundi, o els dels gitans i musulmans de l'exIugoslàvia».
