Ser asilat, una via difícil pels sense papers

D'aquests 65, pocs aconseguiran el seu somni, ja que segons el Comitè Espanyol d'Ajuda al Refugiat (CEAR), d'àmbit estatal, només el 4 per cent de les sol·licituds són acollides, el que significa que dels 65 anteriors només tres obtindrien l'asil a les Balears. Tot i que la xifra de 65 sol·licituds de refugiats sembli baixa, segons Creu Roja només representa el 0'27% del nombre total d'immigrants extracomunitaris; el responsable d'aquest tema de l'organització humanitària a les Balears, Marcelo Unamuno, va reconèixer que «el nombre real podria ser major».

Unamuno va explicar que «hem de diferenciar entre l'immigrant que ve per motius econòmics i el que ve per motius polítics, que és qui mereix el qualificatiu de refugiat». El responsable de Creu Roja va afirmar que «el refugiat arriba d'un país no democràtic on no gaudeix de les condicions polítiques mínimes». Aquestes persecucions a més de per raons polítiques es produeixen per motius religiosos, sexuals o de raça. Unamuno va subratllar que una de les dificultats principals dels immigrants per esdevenir refugiat o asilat polític és que «recau en ell tot el pes de demostrar que mereix aquesta condició», ja que, òbviament, l'administració del seu país no hi col·labora.

Així les coses el responsable per a Immigrants i Refugiats de Creu Roja, va reconèixer que tot i ser correcta l'atenció que es dóna al col·lectiu a l'Estat espanyol «hi ha països on els refugiats tenen millors prestacions, com Alemanya» i, personalment, va considerar que a l'Estat espanyol «es pot fer un esforç més gran». Unamuno va fer èmfasi, a més dels refugiats que vénen exclusivament per motius polítics, als que pertanyen «a minories ètniques que són perseguides, com és el cas dels hutus de Ruanda i Burundi, o els dels gitans i musulmans de l'exIugoslàvia».