Com cada any, una multitud minvant d'alumnes es presenta a les proves d'accés a la universitat, les PAAU, la famosa selectivitat que avui comença. Però a més de la disminució del nombre d'alumnes "2.552 estudiants enguany, al costat dels devers 2.700 que s'hi presentaren el curs passat", s'ha produït una altra caiguda: la de la por amb què els futurs universitaris feien front a aquestes proves.

Des de l'any passat, la norma propugnada per la ministra Pilar del Castillo per liquidar la selectivitat ha donat fruits: el resultat de les proves just suposa ara un 40 per cent de la nota final, en què es dóna preponderància a la qualificació mitjana del batxillerat.

L'anunci que la selectivitat desapareixerà finalment l'any 2003 ha estat la punta perquè els joves perdin la por a aquestes proves. S'ha pogut constatar a Madrid, la primera comunitat autònoma a iniciar les proves enguany. Les PAAU estan de reibaxes, tot i l'oposició ferma de sindicats d'estudiants, la conferència de rectors i la major part dels grups polítics, llevat del PP, autor de la norma futura.

A pocs els agrada la proposta de retornar a la revàlida del batxillerat i a exàmens d'accés universitaris a mida "com no agrada a molts la llei de reforma universitària propugnada per Del Castillo", però hi ha coincidència que s'havien d'efectuar canvis sobre unes proves que havien deixat de ser garants dels coneixements mínims exigits per accedir als estudis universitaris.