Les indemnitzacions per mal funcionament dels serveis públics poden ocasionar de vegades vertaders episodis de serial, especialment quan s'han produït morts les conseqüències de les quals originen unes expectatives entre els familiars més directes de l'afectat. Així va succeir en una família de Manacor que patí la mort violenta d'un dels seus membres, Vicenç Marí Marí, de 67 anys, després de l'esbaldregada d'una paret de marès del camp de futbol de Na Capellera mentre arreplegava pinyes. Els fets es produïren el 13 de març del 1995.

L'Ajuntament de Manacor, en sessió plenària celebrada el 14 de novembre de 1997, acordà indemnitzar cadascun dels vuit germans del difunt amb 150.000 pessetes, mentre la seva fillola rebé 5'5 milions i el seu marit, 300.000 pessetes. Els doblers sortiren de les arques de la com- panyia d'assegurances contractada per l'Ajuntament. El cas ha acabat en la Sala Contenciosa del Tribunal Superior després de passar per altres instàncies judicials. Així, el Jutjat número 2 de Manacor, en una sentència dictada el maig de 1998, decidí desestimar les pretensions de la família, que demanaven 19 milions d'indemnització, i donà per bona la resolució de l'Ajuntament.

El magistrat ponent, Gabriel Fiol Gomila, analitza en primer terme si es produiexen els requisits necessaris per què la indemnització sigui procedent i recorda que aquest supòsit es dóna quan s'ha produït un perjudici avaluable econòmicament; quan aquest dany sigui una conseqüència del mal funcionament dels serveis públics en una relació directa de causa a efecte i que en aquest perjudici no intervengui cap força major. La resolució considera provats els fets que originen aquest mal funcionament del serveis públics i no tan sols per l'expedient administratiu de l'Ajuntament, sinó també per les resolucions del Jutjat de Manacor i, posteriorment, de l'Audiència Provincial de Palma.