Si ningú no ha estat mai pressionat perquè no parlàs català; si no s'ha impedit que aquesta llengua fos emprada a les escoles i a les administracions públiques; si el castellà ha estat llengua d'encontre i no d'imposició, aleshores l'Obra Cultural Balear (OCB) no disposarà de cap raó per continuar endavant amb la demanda de conciliació amb la ministra Pilar del Castillo que l'entitat presentà ahir al Jutjat de Primera Instància de Palma. El document presentat està redactat de manera íntegra en català, de manera que es pugui observar les facilitats ofertes per l'Estat per a la llengua.
Si el jutge considera adient l'acte de conciliació, la ministra haurà de presentar-se al jutjat "o delegar la seva presència en un misser" i negociar allò que pretén l'entitat cívica balear: retractar-se de les paraules en què negà l'existència de més de 150 normes legals vigents "i devers 50 derogades des dels Decrets de Nova Planta fins a la Constitució" que dificultaven o prohibien l'ús del català. Si el jutge no accepta la demanda de conciliació en considerar que afecta instàncies superiors, com és probable, l'afer es desplaçarà a Madrid.
Antoni Mir, president de l'OCB, asseverà ahir que aquesta demanda de conciliació es presenta després d'haver esgotat altres vies: una carta al Ministeri en què es demanava rectificació i, posteriorment, un requeriment formal, sense haver-ne obtingut resposta. De manera subsidiària, l'entitat demana a la ministra d'Educació i Cultura que accepti la responsabilitat del seu gabinet en la redacció del discurs recent del rei Joan Carles I a Alcalá de Henares, amb motiu de la concessió del premi Cervantes.
L'OCB considera que «les afirmacions de la demandada ataquen directament, a més a més de la més elemental veritat històrica, el contingut de la Llei autonòmica 3/1986», és a dir, la Llei de normalització lingüística. Aquesta reconeix que «al segle XX, a part del breu parèntesi de la Segona República, el català sofreix una marginació, encara més accentuada, tant a l'escola com als mitjans de comunicació, i, també, en l'ús oficial i públic en general, que culmina durant la dictadura franquista».
