Matas i Estaràs no concorden amb anteriors testimonis del cas Mapau

I és que tant Matas com Estaràs esmentaren que la famosa reunió on s'havia escrit suposadament les passes de la trama per aconseguir el vot immigrant i en la que hi havia pres part Maria de la Pau Segura, no havia tingut tal contingut sinó que havia discorregut en termes de planificar actuacions de caire purament comercial. Estranya aquesta tesi quan el document manuscrit de puny i lletra de Matas i que va reconèixer personalment no parla en cap cas en termes comercials i en canvi apareixen diferents paraules com el CERA (Cens Espanyol de Residents Absents), més relacionats amb una estratègia electoral.

A més, Estaràs i Matas, donaren suport a la versió de l'exconseller d'Agricultura, Josep Juan Cardona, quan afirmaren que aquest no havia estat present a la polèmica reunió. D'aquesta manera, els alts càrrecs desautoritzaven el que havia esmentat abans Maria de la Pau Segura, la suposada autora dels informes junt amb el seu pare Miquel, i que mantenia que el conseller sí que havia assistit a la reunió. Una altra de les contradiccions posades de manifest després de les declaracions resulta d'assenyalar qui va tenir la responsabilitat final d'organitzar els viatges a Sud-amèrica i la inclusió dels Segura.

En principi els exalts càrrecs del Govern apuntaren cap a l'antic cap de premsa de Matas, Javier Mato, indicant que fou el que decidí el viatge de Maria de la Pau. Miquel Segura també s'expressà en termes similars. Indicà que Mato havia pres la decissó d'incloure Maria de la Pau en el viatge després que el propi Segura ho suggerís, davant l'interès mostrat per l'al·lota per l'emigració. En canvi, a la seva declaració Mato deixà ben clar que no organitzà directament els viatges i que ni tan sols decidí qui hi havia de viatjar. En aquest sentit, indicà que la seva participació en el viatge fou circumstancial, ja que només ajudà la nova cap de protocol, Elena Aznar.