El jurat del judici a Martínez delibera després dels al·legats finals

Thomas, que estudia per ser policia, va contradir la germana en dir que el 28 d'octubre de 1995, un dia després de l'assassinat de la parella, no notà res estrany en Martínez, ni ferides ni cops. Laura Babcock, en el testimoni més incriminatori contra Martínez, digué que el 27 d'octubre d'aquell any, Martínez tornà a l'apartament que compartien «amb robes diferents a les que portava al matí, amb ferides a les mans i un llavi inflamat». Contràriament, Thomas no va percebre res anormal.

Sí admeté en canvi que Martínez i la seva germana estaven trists perquè anaven a rompre les seves relacions. Thomas visità diverses vegades Martínez en el corredor de la mort, un cop que l'espanyol fou condemnat a la pena capital. Segons el pare de l'acusat, Thomas estava enamorada del seu fill, però aquest no volia complicar-se la vida. Un altre testimoni de la defensa fou Barbara Mccoy, mare d'una de les víctimes, Sherrie Mccoy, que confirmà que, poc després de l'assassinat, telefonà a la policia per indicar als agents que unes fotos que havia publicat un diari local eren de dos individus que ella havia vist a ca la seva filla.