El Govern detecta casos de frau en les peticions d'habitatges protegits

Igualment, en el reglament específic per habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, que s'aprovarà aquest mes, es preveu fixar com a màxim una renda familiar de tres milions i mig. Aquesta situació ha duit famílies amb rendes mitjanes (per damunt dels tres milions i mig) a manifestar, quan han de fer la declaració, que tenen uns ingressos més baixos dels que vertitablement tenen. De fet, el conseller Ferrer va explicar que «s'han detectat declaracions falses o d'altres sol·licitants que fan declaracions duplicades, però precisament estam mirant la manera de controlar-ho amb altres institucions, com l'Agència Tributària».

Així i tot, el conseller va explicar que una explicació d'aquesta situació és que «cada vegada hi ha més famílies de classe mitjana que, a causa de l'increment dels preus dels habitatges, no poden accedir ni a un habitatge que no sigui de protecció oficial ni a un que sí que ho sigui, i, és clar, nosaltres primer hem de mirar pels més desfavorits, però també haurem de començar a pensar en actuar per ajudar les famílies de classe i ingressos mitjans a accedir a un habitatge». De fet, Ferrer va avançar que «la llei del sòl contemplarà mesures que afavoriran molt la promoció d'habitatges de protecció oficial», cosa que, a priori, hauria de beneficiar les famílies amb rendes mitjanes.

Corruptes o desesperats?
El fet que, després que el conseller Ferrer hagi admès haver detectat frau en les sol·licituds d'HPO, també hagi reconegut que les classes mitjanes demanen cada vegada més un habitatge protegit és significatiu. Caldria demanar-se si aquestes famílies que opten pel frau tenen senzillament l'esperit corrupte i volen estalviar-se tres o quatre milions de pessetes, o realment són d'aquestes de la classe mitjana per a les quals és difícil adquirir un habitatge no protegit.