El debat recent al voltant de la imposició de la llengua castellana "negada pel monarca espanyol i per la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, entre altres" pot haver servit per generar una major «conscienciació» envers el «mite» d'un castellà benevolent. Segons el polític i escriptor català Francesc Ferrer i Gironès, «el rei ens ha despertat una ciutadania que estava dormida», en referència al discurs de Joan Carles I a Alcalà de Henares, en què afirmà que «mai no fou la nostra (el castellà) una llengua d'imposició sinó d'encontre».
L'escriptor ja havia previst les tensions actuals entre el Govern central i algunes autonomies al seu llibre Catalanofòbia, en què cerca les arrels de la cara amable de la legislació lingüística estatal: intel·lectuals com Menéndez Pidal, Azaña, Ortega o Unamuno generaren la «fal·làcia històrica» "ara en paraules del president de l'OCB, Antoni Mir" que el castellà mai no fou imposat ni el català fou prohibit. Després, a la segona meitat del segle, els acadèmics han reprès aquesta visió: és el cas de Julián Marías, d'Alarcos, Gregorio Salvador, Rafael Lapesa... i ara del pressumpte autor del discurs reial a Alcalà, Juan Ramón Lodares, com es mostra al seu llibre Los paraísos lingüísticos.
«Es van citant els uns als altres» fins formar el mite, explicà Ferrer, atès que «els espanyols no ens han seduït políticament ni la seva civilització ha estat prou engrescadora», sinó que més aviat «hem hagut de portar la Corona de Castella com una rèmora». Així s'explica «que una llengua sense estat com el català hagi sobreviscut amb 200 lleis contràries (ara mateix 150) per damunt».
A proposta d'aquest independent vinculat a Esquerra Republicana, dijous el Parlament català debatrà i aprovarà amb el suport anunciat de Convergència i Unió" una moció d'Esquerra Republicana perquè la Generalitat «haurà d'anar més al jutjat per defensar la llengua», segons explicà ahir Ferrer Gironès, que llegí a Palma la conferència La llengua catalana perseguida?, convidat per l'Obra Cultural Balear al saló d'actes de la Banca March. Aquesta entitat, com ja ha estat publicat, es considera afectada negativament pels discursos del rei de la ministra de Cultura; i n'ha demanat una rectificació formal per via judicial.
