La davallada de la construcció i del turisme alenteixen l'economia balear

L'informe anual de Sa Nostra afirma que es pot incrementar el perill inflacionista

M.JuncosaPalma29/05/01 0:00

El descens de la demanda turística, concretament de l'emissor alemany, juntament amb la pèrdua de dinamisme en el sector de la construcció, són els elements que expliquen la desacceleració de l'economia balear, que segons la previsió de Sa Nostra experimentarà un creixement de 3'6% del seu PIB pel conjunt de l'any 2001. Des de la vessant de la demanda interna, s'observa un bon comportament de la inversió empresarial (creixent un 6'5%), i del consum privat (4'1%) "lleument inferiors als de l'any passat", els quals permeten confirmar a l'entitat financera l'estabilitat de l'economia illenca.

Respecte de la incògnita de la demanda turística, l'economista Miquel Alenyà pronosticà una recuperació pròxima, però advertí «del perill» que representa el diferencial d'inflació balear (amb taxes interanuals de més del 4% i creixements mesuals del 0'7%) sobre el conjunt espanyol (4%), i sobre el total de l'eurozona (2'6%).

Segons l'informe de Sa Nostra, aquestes tensions de la demanda final superiors a la capacitat productiva de l'economia provoquen inèrcies inflacionistes amb pèrdues de competitivitat consegüents per a les empreses balears. No obstant això, l'informe «Balears 2015» que fou presentat ahir per Miquel Alenyà, sotsdirector de l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra, i Antoni Riera, director de Balears 2015 sobre la conjuntura econòmica balear del primer quadrimestre de l'any, confirma un creixement del 3'5%, un dècima per davall de l'experimentat al darrer trimestre del 2000 (3'4%) i apunta que existeix «marge suficient per afrontar els problemes inflacionistes que previsiblement s'agreujaran amb l'entrada de l'euro al 2002.

L'anàlisi lineal que proposa l'estudi de Sa Nostra mostra una clara desacceleració de l'economia de l'Arxipèlag respecte dels darrers anys. Del creixement espectacular del 7'5% de l'any 1999 es passà a un ritme més moderat en el 2000 (4'1%), superior al 3'6% previst per enguany. Segons informà Alenyà, «amb aquestes dades, el creixement de l'economia de l'Arxipèlag se situa per primera vegada per sota de la mitjana espanyola».