Els immigrants tancats a la parròquia de Santa Pagesa de Palma des de divendres es plantegen noves accions de protesta fins que se solucionin els seus problemes. No obstant això, està previst que avui horabaixa abandonin el pavelló on hauran estat 48 hores. De fet, ahir realitzaren diferents assemblees i no volen fer marxa enrere fins que arribi la seva consideració com a «ciutadans com els altres».
Ahir fins i tot arribaren a plantejar-se la possibilitat d'arribar a la vaga de fam. Finalment, l'acord més generalitzat ahir era abandonar avui el tancament. Entre la cinquantena de persones allà concentrades hi ha nins. Una altra de les reivindicacions era aconseguir una entrevista amb la delegada del Govern, Catalina Cirer, però els acords definitius no es coneixeran fins avui.
En concret, exigeixen papers per als qui no els tenen, la derogació de la Llei «xenòfoba» d'estrangeria, polítiques d'integració, accés a l'educació i atenció sanitària. Després de la llegida d'un manifest ahir migdia, diversos portaveus, representants de totes les races, asseguraren que se senten «discriminats» a les Balears i varen demanar una posició de suport més clara cap a la situació dels immigrants al «Govern de Progrés de Francesc Antich», al qual demanen un vertader pla d'immigració, i a l'Església.
Així i tot, les reclamacions, a part que anaven dirigides a tota la societat i a totes les institucions, les llançaren cap al Govern central, responsable de la política d'immigració. En aquest sentit, asseguraren que «l'única resposta que hem tingut de les institucions és que per arreglar els nostres papers ens hem d'aixecar a les 5 de la matinada, una cosa innacceptable per a un mallorquí si ha de renovar el Document d'Identitat», en paraules de Mariop, un senegalès.
Tot i la greu situació, no demanaren cap mediació «perquè volem ser nosaltres els protagonistes, no volem que ningú no parli per nosaltres, fins ara s'ha fet i ha estat una errada», afegí Mariop. Al recinte esportiu de Santa Pagesa hi ha immigrants d'Europa, Àfrica i Amèrica, concretament de països com Ucraïna, Romania, el Marroc, Senegal, Nigèria, Colòmbia, Argentina, Cuba, Uruguai i l'Equador.
Rere la situació política denunciada pel col·lectiu, hi ha desenes d'històries personals que bastarien per un llibre cadascuna. John és colombià, té 28 anys i fa quatre mesos que és aquí. Assegura que «els problemes a Sud-amèrica són difícils, però no els hem causat només nosaltres. Colòmbia és un país ric, amb petroli, or i maragdes però que viu sota les directrius del Fons Monetari Internacional i dels estats desenvolupats.
