Les imatges de Mallorca que pren el satèl·lit Landsat serveixen per controlar els usos de l'aigua en el reg agrícola de l'Illa i en altres aspectes de la gestió dels recursos hídrics, com també la seva evolució. Cada 16 dies, el Landsat passa per damunt Mallorca. La Conselleria de Medi Ambient disposa d'un servei de tractament informàtic de les fotografies del satèl·lit gràcies al projecte Isla, finançat per la Unió Europea. Quan l'Administració autonòmica ho trobi oportú, pot encarregar fotografies cartogràfiques de l'Illa i comprovar quin és l'ús que es fa del reg agrícola en cada finca. La precisió de la imtage és tal que pot arribar a detallar una superfície d'un metre quadrat.
Els objectius del projecte Isla són desenvolupar i comprovar en dos casos reals (l'illa grega de Creta i Mallorca, considerades com a zones d'experimentació) el funcionament d'aplicacions informàtiques basades en la teledetecció per tal de proveir l'Administració gestora de l'aigua amb eines i dades actualitzades a l'hora d'aconseguir una planificació millor dels recursos hídrics.
Cada imatge pot ser tractada informàticament fins al punt de delimitar un petit espai i, automàticament, poder conèixer la seva extensió. Les fotografies del Landsat es fan servir actualment per localitzar les finques agrícoles amb reg, però detecten zones humides, boscs, construccions, arbres i qualsevol altre element territorial fins al mínim detall. Fins i tot localitzen surgències submarines (fonts litorals) d'aigua dolça gràcies a la diferència de temperatura amb l'aigua de la mar. És per aquesta capacitat de precisió que aquestes imatges podrien tenir en el futur un immillorable ús en el control urbanístic.
El satèl·lit assoleix aquest altíssim nivell de precisió tot i trobar-se a 800 quilòmetres d'altura. El Landsat ofereix infomació molt més fiable, objectiva i ràpida que els mètodes convencionals: fotointerpretació, qüestionaris, treballs de camp, etc. Antoni Rodríguez Perea, director general de Recursos Hídrics, i Alfredo Barón, tècnic d'aquest mateix departament, explicaren ahir que, des del 1984 fins al 1999, les hectàrees de reg a les Balears han disminuït de 25.000 a 17.000. D'aquestes darreres, 14.000 corresponen a Mallorca.
