algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
30°

Nova victòria sobre les hordes d'Oixalí

Milers de persones presenciaren el Firó, consolidat com un dels més grans espectacles de l'Illa

Ja eren prop de les vuit i mitja del vespre quan els participants en el simulacre del Firó entraren a la plaça Constitució enmig d'un escàndol, cada any més i més gran, de trets d'escopeta i de trabuc. Allà els esperaven milers de persones, en realitat només una part de la que havia presenciat la batalla al port omplint absolutament tot el passeig de la badia. Oficialment els participants al Firó d'enguany superaven amb escreix les 1.000 persones, repartides entre els quatre col·lectius actualment existents: moros, pagesos, pageses i bandolers (aquests darrers responsables dels trabucs i de la seva perillosa munició de pólvora negra).

Tot i això, l'Ajuntament i les directives dels col·lectius només poden controlar els oficialment inscrits, però de cada any s'hi afegeixen més «espontanis». S'ha de dir que l'Ajuntament extrema les precaucions amb el màxim control sobre els portadors d'armes de foc, que enguany eren 59, entre els quals es varen repartir 20.000 cartutxos, a més dels 50 quilograms de pólvora negra dels trabucs. El que no es pot negar és que el Firó s'ha convertit en quelcom més que una celebració local i ha passat a ser un dels grans espectacles festius de l'Illa.

Ahir es va demostrar que, tot i l'inevitable descontrol sobre el consum d'alcohol, l'organització és cada vegada millor. A les 15.30 començava la festa, puntualment, amb l'arenga del capità Angelats als pagesos que, un cop encoratjats a defensar la Vall de l'atac sarraí, es desplaçaren fins al port per defensar-la amb ungles i dents i per lluitar en la primera batalla damunt l'arena de la platja de Can Generós, on es produí el primer desembarcament, i després damunt l'arena de la platja d'en Repic.

Al voltant de les set tenia lloc la tercera batalla de la vetlada. Aquesta és la tradicional batalla del pont d'en Barona, l'antic pont de la Mar, immortalitzada pel pintor Tòfol Pizà Salero. Com és costum i com conta la història, els sarraïns guanyaren de pla en aquesta ocasió «matant i nafrant», en el llenguatge de les cròniques, molts sollerics. Poc abans de les vuit i mitja es produïa el saqueig de la plaça, però va poder ser evitat en el darrer moment amb la irrupció de les tropes comandades pel capità Angelats i el sergent Soler.

Poc més d'una hora després, el capità Angelats proclamava un altre pic la victòria dels sollerics sobre els corsaris d'Oixalí, i es tancà un any més el dia, com l'11 de maig de 1561, amb la victòria dels habitants de la Vall i dels seus aliats: els «bandejats» de la Serra i els voluntaris d'Alaró i de Bunyola.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.