El Govern balear inclourà dins la futura Llei del sòl la possibilitat d'establir quotes anuals de llicències d'obres, seguint l'exemple que vol aplicar l'Ajuntament de Calvià. Així ho va manifestar ahir el conseller d'Obres Públiques, Josep Antoni Ferrer, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament, per exposar l'estat de tramitació en què es trobava la modificació de les Directrius d'Ordenació Territorial. Ferrer indicà que la nova legislació preveurà la possibilitat de facultar als Ajuntaments amb aquest instrument per tal que puguin regular el número de llicències i disposar així d'una mesura adicional per controlar el creixement urbanístic.
El conseller es mostrà molt preocupat per la quantitat de sòl que encara hi ha disponible per construir. En aquesta linia apuntà la necessitat de canviar la legislació per tal que els futurs creixements es tenguin en compte no en funció de la superfície sinó en base a la densitat edificatòria i evitar així que un augment de la construcció en vertical. Ferrer exposà que «a les Illes tenim sòl vacant a rompre». Així informà que hi ha construides 1'8 milions de places residencials, però que encara es possible edificar altres 824.000 places sense preveure nous creixements.
Així s'estaria parlant d'una capacitat de població de 2'7 milions de persones, xifra que «supera les necessitats reals», a les quals s'hauria de sumar el 10% de creixement que permeten les Directrius en 10 anys als municipis. Aquestes dades foren titllades de barbaritat pel titular d'Obres Públiques, que fins i tot plantejà la possible reducció de les places sempre i quan es permeti als ajuntaments «fer una política urbanística seriosa». Ferrer aposta per donar als ajuntaments mecanismes per potenciar la disposició de sòl per a habitatges protegits.
Des del Partit Popular es va qüestionar la gestió del Govern en matèria de planificació territorial. En aquest aspecte els populars recorden que un 21% dels illencs es mostren preocupats per l'encariment de l'habitatge. També se cita que l'Institut Balear de l'Habitatge cita en 8.000 habitatges anuals la demanda. A més la patronal diu que 22.000 famílies no poden accedir a habitatges de més de 12 milions i, a més que el preu del sòl repercuteix entre 4 i 6 milions quan el recomanable segons els ingressos seria no més d'1'5 milions.
