El pla de xoc per a la promoció lingüística del català dissenyat des del Govern balear tractarà d'implicar tots els sectors de la societat i l'economia balear per garantir que el lideratge de l'Executiu en aquest procés no resultarà inútil. En aquest sentit, el conseller d'Hisenda i Pressuposts, Joan Mesquida, avisà ahir a Diari de Balears que "a petició expressa del president Antich" ha encetat converses amb les principals entitats financeres amb pes a la política sectorial illenca "des de Sa Nostra, La Caixa o Colonya fins a la Banca March, en un llarg seguit" per afavorir la normalització plena de la burocràcia i l'atenció no just a les entitats (normalitzades en bona part) sinó a tot el sector; també per obrir vies a possibilitats de finançament i cooperació en matèria de política lingüística.

Fonts de la màxima solvència assenyalaren ahir que els principals eixos sectorials del projecte lingüístic afectaran el «més ampli espectre de la societat com sigui possible», des de sindicats i patronals a l'associacionisme juvenil i ciutadà. Al cap i a la fi, es tracta d'«intensificar de manera real els recursos materials i humans» que s'apliquen a la normalització lingüística. Sense consens i ajut de la societat civil, el Govern entén que els seus esforços poden quedar en no-res.

El segon gran eix de la política lingüística que aquests dies s'ha de debatre comporta actuacions específiques a les àrees geogràfiques en què el català pateix més recessió: Palma "i altres ciutats i pobles que atreuen la immigració" encapçalarà els objectius del pla de xoc, però també les zones costaneres o de gran afluència turística seran objecte d'atenció especial. En aquest sentit, es preveu una intensificació dels cursos de català per a estrangers i per a castellanoparlants; però es tracta ara de formar de manera adient els educadors per a cada sector de la població nouvinguda: no s'ensenya igualment el català a un francès que a un somalí o a un analfabet.