La sala del 092 no sembla una dependència policíaca. Només el blau cel dels uniformes dels homes que hi treballen la diferencien d'un laboratori qualsevol o d'una petita sala de control de qualsevol gran empresa. Aquí tot funciona a base de colors i codis. Verd per a les actuacions que requereixen una presència dels agents amb caràcter no urgent; groc per a les actuacions moderades, els policies poden emprar els llums dels seus cotxes; vermell, les unitats es desplacen amb llums i sirenes, les vides humanes són en perill. Vuit policies controlen la tecnologia punta que garanteix la seguretat de la ciutat. A l'altre costat de les línies de telèfon hi ha els ciutadans. «Cada dia rebem aquí més de cinc-centes telefonades, tot i que no hi ha pautes.
Durant l'estiu i els caps de setmana es multipliquen, sobretot durant les nits. Com que a més a més hi ha menys personal, tot es complica de forma notable». L'autor de la frase és l'inspector Colom, el cap d'aquesta sala durant el torn del matí. Ell mateix encarna totes les virtuts que es demanen als policies que treballen en aquest espai on el contacte amb l'exterior passa de forma imprescindible per la caixa de connexió del telèfon: paciència per escoltar i velocitat de reacció.
«Aquí hem d'aguantar moltes de coses. Més del vint per cent de les telefonades que arriben a aquest telèfon són de ciutadans que han decidit desfogar-se amb nosaltres. No han de passar per finestretes, ni per altres mecanismes estranys, aquí no hi ha cap mena de burocràcia. Telefonen, despenjam, ens insulten, es queixen, donam les gràcies per la telefonada, pengen, penjam, oblidam la cridada. Telefonen. Amb un poc de sort aquesta vegada podrem ajudar algú. De vegades s'ha de tenir molta de paciència per poder suportar-ho».
Es podria fer un inventari molt extens sobre els aparells que hi ha a la sala del 092, sobre els darrers programes informàtics que manegen, però els protagonistes principals d'aquesta història són les persones que hi fan feina. «Sense ells no seria possible desenvolupar aquesta tasca». La capacitat de reacció és una capacitat humana, no té res a veure amb les màquines. «Amb aquests aparells sabem a quins agents podem enviar i on són, però nosaltres enviam els policies i són éssers humans els que responen. Estam jugant amb la vida dels ciutadans».
