Les associacions d'immigrants de les Balears han expressat la seva preocupació per la pèrdua d'identitat cultural de les segones generacions, és a dir, dels fills que s'escolaritzen en les dues llengües cooficials, amb el risc de perdre l'idioma, la cultura i els costums del país d'origen o, si són nascuts aquí, del dels seus pares i avantpassats. Aquesta fou una de les reflexions exposades durant la primera sessió de les jornades de Mediació Intercultural, que, organitzada pel Departament de Serveis Socials del Consell de Mallorca, se celebrà ahir al Centre de Cultura de Sa Nostra.
Entre els actes programats, es desenvolupà una taula rodona sobre problemàtiques del col·lectiu immigrant a Mallorca. Hi participaren Abdoulaye Konate (Associació d'Immigrants Senegalesos a Espanya), Mustafá Boul Harrak (Associació d'Immigrants Magribins) i Marlen Perea (Federació d'Associacions d'Immigrants de les Balears). Una de les queixes dels col·lectius representats fou la manca de sensibilitat de l'Administració envers la pèrdua d'identitat cultural dels fills de les persones que han vingut de fora. Mustafá Boul Harrak explicà que «quan parles amb la Conselleria d'Educació per tractar els problemes de les segones generacions, diuen que no n'hi ha cap, que els nins aprenen català i castellà molt ràpidament i sense dificultat, però sí hi ha un problema.
Existeix el risc que aquests nins perdin l'idioma de l'origen, sigui l'àrab, un dialecte subsaharià o el xinès». En aquest sentit, Boul Harrak indicà que «més de 200 nins magribins residents a les Balears reben cursos de la llengua i la cultura pròpies realitzats per immigrants de manera absolutament voluntària, sense cap ajuda de l'Administració». Els col·lectius d'immigrants també lamentaren el profund desconeixement i la ignorància de les Administracions i dels ciutadans balears envers les realitats culturals de les persones que arriben aquí.
Seguint amb aquesta línia de debat, ja amb la participació del públic assistent, es discutí sobre la figura del mediador intercultural, persona que es dedica a l'ajuda i l'assessorament de l'immigrant davant l'Administració, sobretot a l'hora de disposar de recursos i serveis juridicolegals, laborals, sanitaris, educatius, socials, culturals i d'habitatge. En el debat es criticà que les capacitats del mediador intercultural es limitin al coneixement d'idiomes i a cursos que, en nombrosos casos, no són suficients per a una comprensió adient de les diferents realitats culturals dels immigrants. Així, es reivindicà que els mateixos immigrants puguin exercir la tasca i la feina del mediador intercultural.
