La població estrangera a les Balears ha crescut en proporció aritmètica al llarg dels darrers anys: si el 1996 es comptabilitzaven 46.251 estrangers legals a les illes, dos anys després aquesta xifra s'havia incrementat fins a 53.973 persones. I l'any 2000, la quota de nouvinguts aliens a l'Estat ja havia pujat fins a 78.504 persones, amb una variació del 45'5 per cent. Cap d'aquestes persones, en principi, coneix la llengua catalana, pròpia de les Balears, on la seva població de dret (estimada en 834.255 persones l'any 2000) compta amb unes 100.000 persones arribades al llarg dels darrers 10 anys.
El president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Mir, exposà ahir aquestes xifres "d'un estudi encarregat per l'entitat cívica, el qual es donarà a conèixer la setmana vinent" per justificar «una crida a tothom, també als nous mallorquins» per promoure el coneixement i l'ús del català i participar a la setena diada per la llengua i l'autogovern. Com ja ha estat publicat, la diada se celebrarà demà dissabte a ses Voltes de Palma per demanar un pla de xoc amb què fer front al retrocés progressiu de la llengua catalana a les Balears. L'OCB demana la normalització plena del català a tots els àmbits de la vida social i econòmica de les Balears.
Com a exemple que la integració és possible i desitjable, alhora que els retrocessos lingüístics no suposen una falsa amenaça, l'OCB comptà ahir amb el testimoni d'Stéphane Fournier, un canadenc d'origen francòfon, la família del qual perdé el francès com a llengua pròpia fa dues generacions a la regió d'Ontario: Fournier, ara resident a Valldemossa, explicà ahir com «ha estat una alegria aprendre mallorquí, que m'ha obert moltes finestres». El canadenc desestimà l'argumentació dels nouvinguts que es neguen a aprendre català, pensant que amb uns rudiments de castellà ja n'hi ja prou: «la llengua més natural per contar acudits o intercanviar receptes no és el castellà, sinó el català». Amb un curset intensiu de 20 hores, Fournier ja havia començat a parlar en la llengua de les Balears.
També el secretari general de la UGT, Llorenç Bravo, donà ahir suport a la convocatòria de l'OCB. El dirigent sindical afirmà que «estam molt preocupats» per la situació lingüística de les Balears, tota vegada que «el desenvolupament del pacte per a l'ocupació no ha tingut en compte» la normalització lingüística, tot i que hi ha hagut reunions en aquest sentit entre les centrals i el Consolat de la Mar. En aquest sentit, Bravo acusà els successius governs autonòmics d'haver fet poc per la difusió del català al món laboral: si no hi ha suport de l'administració, els sindicats en poden fer ben poc» per manca de recursos econòmics, tot i que «no només hem de parlar de l'àmbit laboral, sinó de tota la societat». En aquest sentit, Bravo es mostrà preocupat pel procés de substitució lingüística que es fa habitual entre els estudiants.
