Amb el lema «Per un treball estable, segur i amb drets» prop de 2.000 persones respongueren a la convocatòria dels sindicats UGT i CCOO, i desfilaren des de la plaça d'Espanya fins al parc de la Mar de Palma. Nombrosos consellers i autoritats polítiques participaren als actes de la Diada dels Treballadors, i les crítiques dels sindicalistes se centraren en el Govern de Madrid. Concretament en la reforma laboral, la precarietat i la Llei d'estrangeria. La manifestació fou encapçalada pels secretaris generals de CCOO i UGT a Balears, José Benedicto i Lorenzo Bravo, els quals reivindicaren la unitat d'acció, qüestionada a nivell d'Estat pels desacords en el pacte per les pensions i sobre la vaga que prepara UGT, la qual no secunda CCOO.

En aquest sentit, Benedicto afirmà que «intentarem suavitzar els efectes nocius de la reforma laboral a través de la negociació col·lectiva, i si no és així "afegí" ja veurem què feim». Bendicto indicà, per altra banda, que «estudiarem la possibilitat d'un pacte amb el Govern balear i les patronals per tal d'aconseguir una regulació pròpia dels fixos discontinus que respongui a les especificitats de les Balears». Per altra banda, Lorenzo Bravo féu una crida a la vaga general contra la reforma laboral argumentant que «ara ens trobam en pitjor situació que mai, com posen de manifest els elevats índexs de temporalitat i sinestralitat en el món laboral balear».

Finalment els dos líders sindicals coincidiren a afirmar que a nivell de les Balears «les coses van més ben encaminades» tot i que Bravo recalcà que encara manca «el desenvolupament del pacte per a l'ocupació, la impulsió de polítiques de promoció industrial, i l'aprofundiment en les accions en favor de la normalització lingüística en el marca laboral», per la qual cosa es mostrà a favor de les iniciatives preses en aquest sentit per la llei de comerç. També participaren els portaveus de la «plataforma per la convivència», els quals denunciaren la discriminació als immigrants expressada als contractes d'aprenentatge "en funció dels quals es cobra el salari mínim interprofessional d'unes 70.000 pessetes", i no es generen prestacions per atur.

La nova reforma laboral, recordaren, ha ampliat els supòsits per aquesta contractació als treballadors estrangers, durant els dos primers anys de vigència del seu permís de treball i es produeix, al seu parer, un greuge comparatiu. Destacà també l'assistència de nombroses autoritats polítiques entre els qui es trobaven el president Antich, els consellers de Treball i Innovació, Grosske i Villalonga; les conselleres de Medi Ambient i Sanitat, Margalida Rosselló i Aina Salom; el líder de l'oposició municipal socialista, Antoni Roig; o el president de l'Autoritat Portuària de Balears, Francesc Triay. Per la seva banda el conseller de Treball, Eberhard Grosske, es lamentà que a nivell de l'Estat espanyol «tinguem els índexs més elevats de contractació temporal, i de sinistralitat del total de la UE.