El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) es va demanar fa deu anys si Andratx era un segon Calvià. Avui en dia, el seu portaveu, Miquel Àngel March, afirma que ho té clar: «Hi llevaríem l'interrogant». Quan arreu d'Europa es parla de creixement sostenible, al poble més al sud de l'Illa l'activitat constructora manté un ritme frenètic molt superior al registrat en els anys 60 o 70, quan es parlava de «boom urbanístic».

Allà hi ha indrets, com ara cala Moragues, que s'han edificat en els darrers tres o quatre anys i, encara ara, continuen excavant el penya-segat per construir-hi més i més xalets. «Sembla com si les muntanyes no servissin per a res més que per trossejar-les i edificar-les», assenyalà March.

El desgavell és visible des de Camp de Mar, passant per cala Llamp i fins a cala Moragues. En el primer d'aquests nuclis merament turístics, el camp de golf de Biniorella ha estat el causant d'una desenfrenada especulació urbanística. Allà creixen com a xampinyons els anomenats poblats mediterranis: adossats pintats amb colors suaus passen a integrar una àmplia oferta complementària.

En aquest indret, des del GOB han proposat repetidament «reclassificar i passar a sòl rústic la part alta del pla parcial de Biniorella, baldament sigui per evitar més atemptats al paisatge, i eliminar també les parcel·les plurifamiliars i hoteleres».

Però des de l'Ajuntament mai n'han fet cas. I és que, com diu March, «els polítics no han estat ni estaran a l'altura de les circumstàncies. No han sabut valorar el seu potencial; prova d'això és que tingueren la primera dessaladora». És per aquest fet que els ecologistes demanen que «el Consell hi intervingui per evitar que el municipi acabi destruint-se».

A cala Llamp fa dos dies hi havia 38 grues fent-hi feina. Hi ha carrers tancats al trànsit perquè hi estan aixecant l'asfalt o bé perquè són plens de material d'obra. Les roques, pelades, fora arbres i xapades perquè es deixaren un garatge en construir el xalet o bé perquè han de fer el de la vora.

No importa trossejar una costa i fer malbé una ARIP (Àrea Rural d'Interès Paisatgístic); una acció visible si se segueix la carretera que va de Camp de Mar a cala Llamp. La normativa urbanística d'Andratx és antiquada, dels anys 60, i de llavors ençà no s'ha modificada. Per això, ara hi tenen lloc aberracions com la destrucció que s'inicià a final del segle XX i que continua a principis del XXI d'una cala tan emblemàtica com és cala Moragues.