El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) es va demanar fa deu anys si
Andratx era un segon Calvià. Avui en dia, el seu portaveu, Miquel
Àngel March, afirma que ho té clar: «Hi llevaríem l'interrogant».
Quan arreu d'Europa es parla de creixement sostenible, al poble més
al sud de l'Illa l'activitat constructora manté un ritme frenètic
molt superior al registrat en els anys 60 o 70, quan es parlava de
«boom urbanístic».
Allà hi ha indrets, com ara cala Moragues, que s'han edificat en
els darrers tres o quatre anys i, encara ara, continuen excavant el
penya-segat per construir-hi més i més xalets. «Sembla com si les
muntanyes no servissin per a res més que per trossejar-les i
edificar-les», assenyalà March.
El desgavell és visible des de Camp de Mar, passant per cala
Llamp i fins a cala Moragues. En el primer d'aquests nuclis
merament turístics, el camp de golf de Biniorella ha estat el
causant d'una desenfrenada especulació urbanística. Allà creixen
com a xampinyons els anomenats poblats mediterranis: adossats
pintats amb colors suaus passen a integrar una àmplia oferta
complementària.
En aquest indret, des del GOB han proposat repetidament
«reclassificar i passar a sòl rústic la part alta del pla parcial
de Biniorella, baldament sigui per evitar més atemptats al
paisatge, i eliminar també les parcel·les plurifamiliars i
hoteleres».
Però des de l'Ajuntament mai n'han fet cas. I és que, com diu
March, «els polítics no han estat ni estaran a l'altura de les
circumstàncies. No han sabut valorar el seu potencial; prova d'això
és que tingueren la primera dessaladora». És per aquest fet que els
ecologistes demanen que «el Consell hi intervingui per evitar que
el municipi acabi destruint-se».
A cala Llamp fa dos dies hi havia 38 grues fent-hi feina. Hi ha
carrers tancats al trànsit perquè hi estan aixecant l'asfalt o bé
perquè són plens de material d'obra. Les roques, pelades, fora
arbres i xapades perquè es deixaren un garatge en construir el
xalet o bé perquè han de fer el de la vora.
No importa trossejar una costa i fer malbé una ARIP (Àrea Rural
d'Interès Paisatgístic); una acció visible si se segueix la
carretera que va de Camp de Mar a cala Llamp. La normativa
urbanística d'Andratx és antiquada, dels anys 60, i de llavors ençà
no s'ha modificada. Per això, ara hi tenen lloc aberracions com la
destrucció que s'inicià a final del segle XX i que continua a
principis del XXI d'una cala tan emblemàtica com és cala
Moragues.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.