Els empadronaments d'estrangers a Palma representaren l'any passat el 41'06 del total, i d'ells el 44 per cent procediren de països no comunitaris, segons va explicar el responsable de l'àrea, Tomàs Lladó. Així, el percentatge d'empadronaments de persones (altes) amb nacionalitat espanyola ha anat cedint terreny al d'estrangers des de l'any 1996, ja que si en aquest any de referència les altes d'espanyols suposaven un 95'53%, l'any passat significaren un 58'94 per cent.

Per nacionalitats, de 349.691 persones que componien el cens de població l'1 de gener de 2001, el 93'73 per cent, és a dir 327.763 ciutadans, tenen nacionalitat espanyola, seguits per alemays (2.362), equatorians (1.916), britànics (1.533), colombians (1.505), marroquins (1.391), argentins (1.380), etcètera.

El 2000 es produí un augment espectacular d'empadronaments d'equatorians, colombians, magribins i subsaharians, però des de Població es calcula que en 5 o 6 mesos en davallarà el ritme, «ja que molts d'ells viuen aquí fa temps i a poc a poc tots van complint el procés d'empadronament, sense que no se'ls exigeixi el permís de residència», segons Lladó. La xifra global del cens, que dobla la que registrà la ciutat el 1965, situa Palma en el lloc desè en el rànquing nacional per nombre d'habitants.