L'Executiu autonòmic plantejarà davant Madrid fórmules que donin contingut al model de federalisme fiscal en el marc de la negociació del nou model de finançament autonòmic per al quinquenni 2002-2006, segons informà ahir el conseller d'Hisenda i Pressuposts, Joan Mesquida. Per aconseguir aquest objectiu, serà necessari convèncer el Govern central, «en el marc d'una negociació devaluada davant la majoria absoluta del PP», que augmenti la quantitat de recursos destinats a les comunitats autònomes. L'Estat espanyol hi destina el 30%, mentre que el Canadà (76%), Alemanya (86%) o Suïssa (72%) superen àmpliament aquest percentatge.
Els eixos prioritaris del model proposat pel Govern es basen a comptabilitzar la població real i la flotant (800.000 i 375.000 persones, respectivament). Precisament, el sistema de finançament actual, signat el 1996 i en vigor des del gener de 1997, ha suposat per a les Balears la pèrdua de 25.000 milions en cinc anys, ja que s'agafà la població de 1988, fixada en 679.000 habitants. El conseller d'Hisenda, que és assessorat per l'exministre socialista d'Economia i Hisenda Carlos Solchaga, advocà per eliminar la distinció d'autonomies de primer i segon nivell, ja que a les primeres la població té un pes del 94%, que es tradueix en un major nivell de finançament per habitant, enfront del 64% de les anomenades de «via lenta».
El Govern reclama, en relació als imposts cedits o als que es puguin transferir amb el nou sistema, la total participació en els ingressos, com també capacitat de gestió i normativa. Mesquida criticà que reformes fiscals realitzades per l'Executiu d'Aznar, com ara la de l'IRPF o el abaratiment de les cancel·lacions d'hipoteques, s'hagin traduït en una minva de 1.000 milions en la recaptació autonòmica sense que Madrid arbitràs cap mecanisme de compensació. En el document enviat ahir al vicepresident econòmic del Govern central, Rodrigo Rato, Mesquida defugí quantificar la seva proposta. «És més important el com que el quant i caure en xifres podria traduir-se en una campanya de desprestigi cap a les autonomies, en el sentit que posem en perill l'estabilitat econòmica i que no sapiguem administrar els recursos».
