Un biòleg de Palma, Joan Antoni Martínez, assegura tenir patentat des del passat mes de setembre a l'Oficina Española de Patentes y Marcas el projecte per crear energia elèctrica a través dels molins d'aigua de Campos. Així ho explicà ahir, mesos després que l'expresident del Govern i actual ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, presentàs un projecte per crear energia elèctrica a Campos a través de deu molins d'aigua, amb una inversió de 106 milions de pessetes. En conèixer la notícia, afirma, «em vaig posar les mans al cap perquè segons els meus estudis només s'haurien d'invertir uns tres milions per molí».
Martínez començà a desenvolupar el seu projecte per pura afecció. No obstant això, així com anava treballant i descobrint el profit que es podia treure d'aquests molins s'hi va posar a fer feina de manera més seriosa. El resultat fou un projecte complet per generar energia, primer a través del molí multipala i després complementat amb plaques solars aferrades a la torre del molí per augmentar l'energia elèctrica. D'aquesta manera cada molí podria actuar com un generador d'energia. Martínez presenta aquest projecte com «un complement a la producció actual d'energia elèctrica que té un cost d'instal·lació i muntatge relativament baix i l'obra final és igualment econòmica i de baix manteniment, ideal per a llocs amb poc sòl, com les Balears, zones aïllades o per regions econòmicament deprimides on la instal·lació d'aquest tipus de generadors pot suposar una millora a la qualitat de vida dels seus habitants».
Segons el biòleg, «l'aplicació d'aquest projecte pot generar llocs de feina i fins i tot, es pot crear un producte exportable específicament balear i així, recuperar un patrimoni exclusiu i únic». Martínez va explicar que per elaborar aquest projecte «tenc persones que em donen suport com per exemple, el cap del departament de l'Escola d'Enginyers Tècnics Superiors de la UNED, un enginyer mecànic de Fodesma i altra gent entesa en el tema. Joan Antoni Martínez diu que «també es pot posar una estació meteorològica a cada molí i això només suposaria la inversió de 40.000 pessetes. Es tracta de compaginar una estructura antiga amb la tecnologia actual».
