El cap de Trànsit de les Balears, Javier Coromina, afirma que amb el desdoblament de la carretera de Manacor no s'eliminaran els riscs existents perquè hi ha més de 900 camins secundaris que hi tenen accés directe i, això, representa 900 i busques de possibilitats de tenir un accident. Coromina considera que aquest perill només es pot eliminar si es construeix una autopista amb pasos elevats o subterranis o bé es fan rotondes a cada intercepció, «amb la qual cosa s'haurà de crear una via paral·lela», afegeix. És més, assegura que el desdoblament amb tancament que el Govern de les Illes Balears pretén fer a la carretera de Manacor només és «una autopista encoberta». «El que passa és que aquí no es pot parlar d'autopista, és una paraula endimoniada».
Coromina sempre s'ha mostrat a favor de la construcció d'autopistes a Balears perquè «són les vies més segures». Per reforçar aquesta afirmació, Coromia comparà ahir els accidents registrats a l'autopista Palma-Inca (PM-27) amb els de la carretera secundària que també connecta aquests dos termes (c-713). De l'1 de juliol de 1996 al 30 de juny de 1997, pel tram d'autopista Inca-Palma es registraren 37 accidents, hi va haver 60 ferits i tres morts. Cal dir també que en l'estiu per aquesta via hi circulaven 25.000 vehicles diaris. Idò per aquesta mateixa data, per la carretera que travessa tots els pobles des d'Inca i fins a Palma hi va haver 197 accidents amb 165 ferits i sis morts i això que quan hi havia més circulació, en plena temporada, per la via només hi circulaven 8.000 vehicles diaris.
Malgrat aquestes dades comparatives, Coromina apuntà que «és evident que l'actual Govern no farà autopistes, però qualque cosa han de fer». El cap de Trànsit de Balear considera que és urgent trobar una solució, a més de per la carretera de Manacor, que la considera perillosa en tot el seu traçat, per la zona de les discoteques de Sant Antoni a Eivissa. «Allà el problema no és la carretera, sinó les discoteques. La solució és senzilla: llevar les discoteques». També troba que s'ha de cercar una solució ràpida per la carretera que condueix a la Universitat i en proposa una de «dràstica», que és fer pagar un peatge d'entrada. «Si va una persona tota sola que pagui més, si són dues menys i si va ple el cotxe no fer pagar res». El fet és que per anar a la UIB els universitaris acostumen a desplaçar-se amb el seu cotxe particular i sense dur altre passatger.
D'altra banda, Coromina qualificà el fenomen dels ciclistes de «preocupant». I afegí que igual s'hauria de pensar amb el que un bon dia proposà José María González Ortea quan era cap de servei de Carreteres: «Fer carreteres només per a ells».
