CCOO desafia la Llei d'estrangeria en obrir les portes als immigrants

Admetrà l'afiliació de tots els estrangers que vulguin regularitzar la seva situació

TW
0

La central sindical de CCOO a les Illes practicarà la insubmissió contra la reforma de la Llei d'estrangeria que es començarà a aplicar el pròxim dia 23 de gener: la força laboralista admetrà l'afiliació sindical de tots els immigrants que així ho demanin, amb independència de la seva situació jurídica al país.

Així ho afirmà ahir Josep Benedicto, màxim responsable de CCOO a les Balears; Benedicto afegí que el sindicat tractarà d'ajudar tots els immigrants en les tasques de normalitzar les seves situacions laborals a les Illes, i garantí la confidencialitat de les dades: «Els fitxers de CCOO estan convenientment custodiats (...) i cap jutge no té dret a accedir-hi», explicà el secretari general, avançant-se a possibles intents del Govern central per obtenir dades d'immigrants que incompleixin la prohibició d'afiliar-se a sindicats o practicar el dret a la vaga.

També Moustafà Boul'Harrak, màxim responsable del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) a les Balears, valorà ahir que la intenció de la «contrareforma» és «protegir la sobreexplotació dels immigrants», i explicà que el seu despatx està tramitant una vintena d'expedients relacionats amb el procés de regularització d'estrangers a Mallorca: bona part d'aquests expedients seran objecte de recurs ordinari a la Justícia; en cas que les reclamacions no siguin ateses, Boul'Harrak afirmà que es presentaran apel·lacions al Tribunal Superior de les Balears.

Segons es desprèn de les declaracions del cap de CITE, la Delegació del Govern pot haver comès nombroses negligències en trametre les peticions dels immigrants, ignorant informes que avalaven les seves estades a les Illes en alguns casos i acceptant-los en altres. Des del Govern, la consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, recordà que el Parlament balear aprovà recentment el Pla de la immigració, en què es garanteix als nouvinguts els drets socials bàsics. Segons declarà ahir la consellera, «més que d'insubmissió (a la nova llei per part del Govern balear) s'ha de parlar de necessitat».