La infraestructura hídrica de la ciutat és insuficient per aturar una torrentada

A partir del 1860 es va produir un creixement urbanístic i s'ocuparen les planes d'inundació dels torrents, cosa que es va realitzar sense practicar una gran via que cobrís tot el recorregut urbà del torrent de Cantabou, malgrat que així ho preveia el Pla d'eixample de 1923. Aquest creixement fins a l'actualitat obliga a soterrar els torrents de Cantabou utilitzant la gran Via i el de sa Canaleta per la zona des Cós. L'estudi indica que el desenvolupament de la urbanització des Blanquer pels anys 70 inutilitzà el torrent de Cantabou, que havia estat el curs que havia causat més mal a Inca històricament.

En aquest sentit, el geògraf explica que després de les inundacions de l'any 90, les més fortes de tot el segle, es començaren a executar tot un seguit de millores a la xarxa de pluvials. Precisament la darrera obra de gran abast es va dur a terme a la gran via de Colom el 99, quan es varen col·locar unes grans canonades per absorbir-ne el cabal. Estrany explica que a l'entrada d'Inca des de Mancor s'hi col·locaren uns reixats per recollir l'aigua procedent de la conca, però que aquest sistema resulta del tot inútil quan hi ha una pluja forta.

Els reixats s'embussen aviat pel sediment i l'aigua passa a córrer en superfície. Així les canonades només transporten una part molt minsa de la seva capacitat. Per això no serveix posar tubs més amples si tanmateix hi passa la mateixa quantitat d'aigua. I és que les xifres indiquen que existeix un perill potencial d'inundacions amb precipitacions de 70 litres per metre quadrat. A més, es té estudiat que aquestes revingudes virulentes es produeixen amb un interval de cinc anys.