nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
20°

Els vestigis franquistes tenen un futur incert

Molts ajuntaments de Mallorca no tenen clar com i quan eliminar els monuments de la dictadura

La majoria dels pobles de Mallorca ja han eliminat els nombrosos elements arquitectònics i monuments que es varen heretar de l'època franquista. Encara queden en alguns municipis restes de la dictadura que perviuen i que encara no tenen un futur ben definit. La proposta feta pel PSIB a tots els ajuntaments per eliminar aquesta simbologia del passat ha estat acollida amb relativa passivitat als pobles que se'n veurien afectats.

Així, per exemple, a Costitx, a la plaça del Jardí, en el monument del Sagrat Cor, es conserva una placa que resa «Paz y abrazo eterno de Cristo a los que cayeron en la santa cruzada por Dios y por la patria». El tinent de batle, Joan Horrach, explica que «l'Ajuntament tenia previst eliminar-lo aprofitant un projecte d'embelliment de la zona. Llavors ens trobàrem amb una forta oposició d'alguns veïns, per la qual cosa hem decidit esperar un poc. Tal vegada no és el moment encara de fer-ho». De tota manera, el regidor aposta per dur almanco la placa al cementeri.

A Santa Maria el monument als «caídos», ubicat vora l'església, ha estat objecte de reiterats actes de protesta els darrers anys que n'exigien la retirada. L'obelisc ha estat cobert amb un preservatiu, vestit amb una senyera i fins i tot s'ha pintat de rosa, però encara hi roman impassible. El batle, Mateu Morro, considera que aquest element no s'ha de destruir, ja que té un valor com a símbol d'una època històrica i que, per tant, no s'ha de veure només des d'un punt de vista polític.

A l'entrada del port de Pollença es troba un monument dedicat a les dues persones del moll que moriren a la Guerra Civil de la banda nacional. Del moller que deixà la vida defensant la república no se'n diu res. La batlessa de Pollença, Francisca Ramon, s'ha mostrat ben contundent indicant que «no té sentit mantenir el monument als nostres dies». Per això ha anunciat que s'estudia retirar-lo, tot i que hi ha problemes a causa de l'estat de deteriorament en què es troba. També s'ha parlat de portar-lo al cementeri, encara que diu que l'exèrcit estaria disposat a acollir la construcció dins del museu militar.

Imponent s'eleva, just a l'entrada de la platja de Portocristo, en el municipi de Manacor, un obelisc de grans dimensions que fou erigit en memòria dels caiguts durant el desembarcament de les tropes del general Bayo a la costa manacorina. De llavors ençà aquest monument de clara estètica feixista ha esdevingut motiu de polèmica. Sovint, l'obelisc ha estat objecte de pintades que han volgut introduir una certa ironia sobre la morfologia fàl·lica del monument. Malgrat aquest continu rebuig de determinats sectors ideològics esquerrans de la societat manacorina envers aquesta clara pervivència de la dictadura de Franco, ni l'actual Ajuntament ni els passats mai no han fet res per desfer-se'n.

El poble d'Artà encara conserva vestigis de l'època de la dictadura, i precisament en els murs de la Casa Consistorial. Un gran escut de la Falange mostra la supremacia d'un partit imposat a la força. No obstant això, té els seus dies comptats, ja que «pensam llevar l'escut aprofitant les obres de la coberta del Consistori», diu Montserrat Santandreu (IA), batle d'Artà.

Al costat de l'església de Sant Joan, s'eleva una creu en memòria dels caiguts del bàndol nacional i, segons ha explicat el batle, Gabriel Mora, «no l'enderrocarem».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.