Els comerciants, força reticents a tenir obert a la nostra llengua

Idò en aquesta barriada els comerciants no només desconeixen que tenen a disposició cursos de català, materials divulgatius i ajuts econòmics per a l'etiquetatge i la retolació en la nostra llengua, sinó que a més no els importa gens ni mica normalitzar-se.

«No crec que per aquí interessi a ningú», comentava en castellà i amb desgana la cambrera del restaurant Nicolás. Ella ni s'havia adonat de l'anunci i això que el té davant el nas, n'hi ha prou que alci el cap i miri per la finestra. Just a defora, dues banderoles pregonen des de dalt del fanal: «El comerç, obert a la nostra llengua».

Més avall, la madona de la floristeria Armadans sortia encara amb una excusa més ridícula per no normalitzar-se: «No, no demanaré res. No tenc lloc per posar aquestes coses»; com és de suposar, la resposta era en llengua espanyola. En un taller de mecànic, Silenciauto S.L., era l'empleat qui, després de comentar que ell era gallec i que no entenia el català, s'excusava amb un «el propietari ja farà allò que vulgui».

Després, en comentar-li que la publicitat del Govern, que tampoc no havia vist i que tenia penjada a dues passes, oferia als comerciants i productors cursos en català, ell apuntava: «No crec que en faci cap, de curs, no m'interessa molt i menys el català». Els peninsulars de fora de Catalunya no en volen sentir a parlar, de català, diferencien mallorquí de català i diuen que «de mallorquí encara n'aprendrien».