El PSM fa el seu congrés sota el signe de l'estabilitat

El PSM sustenta la seva naturalesa de «peça clau» en dos pilars: el pes electoral i la capacitat decisòria. Vots i poder són, en definitiva, allò que dota d'estabilitat els pactes de govern que els nacionalistes progressistes mantenen en els àmbits municipal, mallorquí i autonòmic.

Morro va constatar que tots els components d'aquestes aliances estan «ben lligats», tot i que en el seu repàs de la gestió va obviar parlar dels pactes locals amb el PP i dels entrebancs institucionals viscuts en els darrers mesos tant al Consell Insular de Mallorca com en la Conselleria d'Agricultura i Pesca, al capdavant de la qual ell mateix va substituir Joan Mayol.

Respecte dels pactes amb el PP "Maria de la Salut i Alaró", el líder del PSM entén que això «no és diferent del que li passa al PSOE o a Unió Mallorquina». I va destacar que els pactes de progrés actuals no són una «qüestió accidental», sinó que és una pràctica que els nacionalistes iniciaren el 1979, després de les primeres eleccions democràtiques.

Morro s'hi va referir com a la «fórmula correcta», en un intent d'esvair l'ambigüitat de l'expressió «qualsevol» majoria: «Aspiram que la pròxima legislatura continuï en els paràmetres d'aquesta». Els buits creats al voltant dels trasbalsos institucionals foren justificats pel secretari per la «improcedència» d'explicar «detalladament la diversitat de qüestions que s'han produït» en alguns dels departaments que gestiona el PSM.