Mallorca és terra de coses fetes malgrat que no es puguin fer i, el que és pitjor, de presumir-ne. L'exemple més paradigmàtic es registra a l'urbanisme. L'Illa és, o era, un paradís natural, però també és el paradís de les llicències d'obres de casetes d'eines aprofitades per construir xalets amb piscina. De les obres menors val més no parlar-ne, d'igual manera que sembla no valer la pena sol·licitar l'oportú i l'obligat permís.

Però no només a l'urbanisme es du a terme aquest tipus de pràctica. Molta gent sap que no es poden recollir tortugues, però els balcons i els jardins particulars les tenen com a mascota familiar. El garballó, Chamaerops humilis, és l'única palmera autòctona d'Europa, concentrada únicament a la Mediterrània occidental. Està catalogada com a espècie d'interès especial.

La seva recol·lecció és lliure, però requereix autorització de l'Administració, en aquest cas de la Conselleria de Medi Ambient, quan es vulgui realitzar una extracció massiva amb finalitats ornamentals, comercials o industrials. Una excepció a l'autorització és la recollida de fulles de garballó per a usos artesanals, sempre que no comporti la mort de la planta.

L'artesania del garballó, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca i consisteix bàsicament a la confecció de capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Servera. El garballó, a més d'aquests tres municipis on encara se'n conserva l'artesania, també és abundant a Alcúdia i Andratx. Normalment, és una planta de dimensions reduïdes, però el seu tronc pot arribar fins els 5 o 6 metres d'alçària.