Huguet no aclareix l'origen dels papers del CIM exhibits per Matas

El diputat del PP va declarar ahir davant del jutge del cas Bitel

J.M.Palma10/11/00 0:00

El diputat autonòmic del Partit Popular (PP) Cristòfol Huguet, que era director general d'Ordenació del Territori quan es va produir el redireccionament informàtic entre el Consell Insular de Mallorca (CIM) i el Govern balear que va originar l'anomenat cas Bitel, va declarar ahir davant del jutge que instrueix les diligències, Enrique Morell. Huguet, que va declarar en qualitat de testimoni a petició de l'advocat Rafael Parera, no va aclarir l'origen del document que l'aleshores president autonòmic, Jaume Matas, va llegir en el Parlament balear i que el mateix Matas va atribuir a una filtració.

Segons Parera, Huguet coneixia el document sobre els criteris del Pla Territorial de Mallorca elaborat per la Comissió Insular d'Urbanisme, presidida pel socialista Francesc Quetglas, «tres o quatre setmanes» abans que el text fos distribuït en el Fòrum Ciutadà que va tenir lloc el 24 de setembre de 1998 en un conegut hotel de Palma.

El diputat va declarar ahir que no havia assistit a aquelles jornades perquè no hi havia estat convidat, però que algú que no recorda li va fer arribar el document i el va «comparar» amb el que ja tenia, i que tampoc «no sap com va arribar a les seves mans», i hi havia algunes diferències, segons Parera: «L'única cosa que va distingir és que la portada del text que ell ja tenia d'abans no tenia dels anagrames del Consell Insular de Mallorca, però que el contingut pràcticament coincidia, s'havien canviat alguns epígrafs de l'índex i algunes variacions accidentals, però el document era en els fons el mateix». Huguet va remetre el document al conseller de Medi Ambient i Ordenació del territori, Miquel Ramis.

L'advocat de la víctima del suposat cas d'espionatge, Antonio Diéguez, va dir ahir que la declaració d'Huguet «confirma la tesi de la punxada electrònica que ha donat base a la denúncia». A més, desmenteix la tesi defensada pel diputat Joan Flaquer, qui va defensar que el PP havia obtingut el text en el Fòrum Ciutadà.