Els apotecaris afirmen que són forçats per llei a dispensar genèrics

Sols una ordre específica del metge anul·la aquesta obligació

TW
0

No es tracta que l'apotecari tengui potestat per facilitar al seu client un medicament més barat que aquell que ha prescrit el metge en el cas que existeixi bioequivalència (efectivitat molt semblant del tractament, en paraules grolleres) entre ambdues fórmules; és una «obligació» motivada per la Llei del medicament i les successives normes presentades pel Govern central als acompanyaments pressupostaris. Aquesta obligació ha estat recordada per Joan Carles Estelrich, vocal de distribució a l'Assemblea del Col·legi balear d'apotecaris, a un mes just perquè entri en vigor l'anomenat «preu de referència» del medicament: novament en paraules planeres, allò que l'Estat és disposat a pagar per cadascuna de les prescripcions facultatives als usuaris de la Seguretat Social quan existeix un altre bioequivalent reconegut.

Fins al dia d'ahir, 958 medicaments (més de mig centenar de principis actius) s'havien acreditat per ser subjectes a preu de referència; en total es comptabilitzaven 114 grups homogenis que contemplaven uns 600 medicaments bioequivalents. Just en dos supòsits el farmacèutic no estarà obligat a dispensar un bioequivalent: quan el metge acrediti intolerància del pacient o si aquest en demana un altre, més car.