Les Balears destinen al subministrament humà un 36 per cent dels seus recursos hídrics, mentre que la mitjana de l'Estat d'aquest consum és pràcticament el doble, un 68 per cent. Aquesta dada mostra clarament que la distribució de l'aigua a les Illes és ben diferent de la de la resta de l'Estat. Així, mentre a tot Espanya s'utilitza per a l'agricultura i la ramaderia tan sols un 2 per cent de l'aigua, a la nostra Comunitat aquest ús suposa un 61'7 per cent.
Un altre aspecte que indica les diferències en l'ús de l'aigua entre l'Arxipèlag i la Península és l'industrial. Mentre que a les Balears només un 0'22% dels recursos hídrics té aquest aprofitament, la mitjana de l'Estat en aquest apartat és d'un 17 per cent. De tota manera, a les Illes cal matisar molt les definicions d'usos humans i agrícoles de l'aigua. A l'Arxipèlag, com ja és ben sabut, la major part del sòl rústic està sotmès a una forta pressió urbanística, per la qual cosa aquests terrenys, a la pràctica, són més urbanitzables que altra cosa.
En aquest sentit, i especialment durant els darrers anys, són incomptables els habitatges residencials que, per garantir-se el proveïment d'aigua, han sol·licitat llicència d'obertura de pous amb usos agrícoles. D'altra manera, no podrien disposar de subministrament, per la qual cosa demanen un permís per obrir un pou agrícola, quan en realitat l'ús que es fa de l'aigua és estrictament residencial. Així doncs, una bona part no especificada del percentatge que figura com a aprofitament agrícola no és tal, sinó que, en realitat, es correspon amb el consum humà, fins i tot amb el dels camps de golf.
