Els Cossiers de Montuïri sortiren per primera vegada per oferir els seus balls ancestrals al llarg dels carrers del municipi. Ahir no portaven la vestimenta tradicional, però anaven vestits de blanc i amb un mocador vermell. Baix de l'atenta mirada del dimoni Banya Verda els Cossiers recorregueren el poble per aconseguir les populars joies que permetran animar les properes festes de Sant Bartomeu.

Puntualment, a les set de l'horabaixa, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, els Cossiers, acompanyats de les xeremies i el dimoni sortiren de la Casa de la Vila de Montuïri per iniciar damunt el cadafal instal·lat a la plaça Major les seves típiques i ancestrals danses.

Per tots els carrers, el públic no s'aturava d'animar i seguir cada un dels balls que oferien els dansaires. El dimoni, com cada any, havia de fer grans esforços per obrir-se pas entre tanta multitud, amb un bon barrot i unes llargues cortejades. De tant en tant se separava del grup per encalçar tots els joves que el provocaven cridant-li el nom de Banya Verda.

Un ball darrere l'altre els balladors recorrien els carrers per aturar-se davant els comerços i demanar les populars joies. En aquesta ocasió els Cossiers no surten vestits amb els seus populars ormeigs, però coincideixen en els vestits blancs i el mocador vermell. En total, són sis balladors i la Dama, que és l'encarregada de dirigir tots els balls i representa el bé. El dimoni, en Banya Verda, vesteix de sac, unes impressionants banyes i un picarol que no s'atura de sonar. El dimoni representa el mal, tots els petits el temen i els joves, més valents, el provoquen perquè faci més festa.

Quan ja s'acostaven les 22.00 hores de la nit els Cossiers acabaren el recorregut i es tornaren a concentrar a la plaça per ballar la darrera dansa, la dansa on la Dama, el bé, venç el dimoni, el mal. Per Sant Bartomeu els Cossiers ballen dia 23 i 24, dia en què s'acomiaden amb el popular ball de l'Oferta.