Fa més o menys cinc anys, a l'institut Llorenç Garcies d'Artà un
grup de professors va començar a fer una tasca d'educació per la
pau perquè els alumnes es concienciassin sobre la manera en què
viuen algunes comunitats del món que nosaltres tan feliçment
habitam.
Un dia, dos professors guatemaltencs membres de l'STEG (Sindicat
de Treballadors de l'Educació de Guatemala), van visitar l'institut
i a partir de llavors les relacions entre uns i altres es van anar
fent cada cop més estretes. Així va néixer el projecte Palacal, un
poblet de la regió de Bocacosta, que s'ha anat repetint cada
any.
Tot això però, al principi només era a nivell de col·laboració
entre els professors d'Artà i els de Guatemala. La cosa va canviar
amb l'huracà Mitch. «La reacció del poble va ser tan positiva i tan
gran que ens vam plantejar molt seriosament el fet de sortir de
l'institut i fer una associació oberta a tothom i vam constituir
Artà Solidari el febrer de l'any passat», explica Luis Bajo de
Castro, un dels membres fundadors d'aquesta ONG.
Artà solidari està formada per 50 persones que treballen per
ajudar Nicaragua però sobretot Guatemala, tot i que també han
cooperat amb altres països que ho han necessitat en algun
moment.
«Ens dedicam sobretot a la zona de Bocacosta, que està situada a
la falda de volcans, és una zona molt pobra i els seus habitants
són tots indígenes, que precisament són els més pobres i més
marginats socialment al país», explica Luis.
L'ONG ha actuat sobretot en el tema de l'educació, ha ajudat a
reparar escoles rurals i ha procurat tota mena de material escolar
perquè els nins i nines indígenes puguin aprendre a llegir i
escriure, «cal pensar que aquesta és la primera generació que pot
gaudir d'escoles a Bocacosta, fins ara no sabien ni que era anar
cada dia a l'escola», afirma Luis.
Aquest any, Artà Solidari projecta emprar un edifici abandonat,
que es va construir fa uns anys a una dels llogarets de la zona per
fer-hi una unitat maternoinfantil, ja que les dones indígenes
«tenen les criatures a la primitiva, no hi ha metges, les dones
tenen els infants soles només amb l'ajuda d'una comare-curandera»,
explica Luis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.