Fa més o menys cinc anys, a l'institut Llorenç Garcies d'Artà un grup de professors va començar a fer una tasca d'educació per la pau perquè els alumnes es concienciassin sobre la manera en què viuen algunes comunitats del món que nosaltres tan feliçment habitam.

Un dia, dos professors guatemaltencs membres de l'STEG (Sindicat de Treballadors de l'Educació de Guatemala), van visitar l'institut i a partir de llavors les relacions entre uns i altres es van anar fent cada cop més estretes. Així va néixer el projecte Palacal, un poblet de la regió de Bocacosta, que s'ha anat repetint cada any.

Tot això però, al principi només era a nivell de col·laboració entre els professors d'Artà i els de Guatemala. La cosa va canviar amb l'huracà Mitch. «La reacció del poble va ser tan positiva i tan gran que ens vam plantejar molt seriosament el fet de sortir de l'institut i fer una associació oberta a tothom i vam constituir Artà Solidari el febrer de l'any passat», explica Luis Bajo de Castro, un dels membres fundadors d'aquesta ONG.

Artà solidari està formada per 50 persones que treballen per ajudar Nicaragua però sobretot Guatemala, tot i que també han cooperat amb altres països que ho han necessitat en algun moment.

«Ens dedicam sobretot a la zona de Bocacosta, que està situada a la falda de volcans, és una zona molt pobra i els seus habitants són tots indígenes, que precisament són els més pobres i més marginats socialment al país», explica Luis.

L'ONG ha actuat sobretot en el tema de l'educació, ha ajudat a reparar escoles rurals i ha procurat tota mena de material escolar perquè els nins i nines indígenes puguin aprendre a llegir i escriure, «cal pensar que aquesta és la primera generació que pot gaudir d'escoles a Bocacosta, fins ara no sabien ni que era anar cada dia a l'escola», afirma Luis.

Aquest any, Artà Solidari projecta emprar un edifici abandonat, que es va construir fa uns anys a una dels llogarets de la zona per fer-hi una unitat maternoinfantil, ja que les dones indígenes «tenen les criatures a la primitiva, no hi ha metges, les dones tenen els infants soles només amb l'ajuda d'una comare-curandera», explica Luis.