L'agulla carabassa va cap amunt i cap avall, els dits ràpids nuen i estiren amb força el niló verd, blau, blanc, com el mar, però el color tant s'hi val, la qüestió és que el nus no llenegui. «Si llenega, mal assumpte, perquè el peix fuig, i el peix no ha de fugir, ara n'hi ha poc i va molt car; abans no era així, n'hi havia molt i barat», diu José mentre adoba una xarxa amb la destresa de l'expert.

Fa cinquanta cinc anys que José adoba xarxes. «Vaig començar per necessitat, perquè tenia una barca, sortia a pescar, i havia de reparar les xarxes jo mateix, així en vaig aprendre, llavors era la meva feina, ara ho faig per gust, perquè és una cosa que sempre m'ha agradat, a més, per mi és molt entretingut», explica.

Les xarxes estan formades per tres teles: dues de tresmall, de rombe més gran, i enmig, una d'armar, de rombe més petit. D'aquesta manera, el peix queda atrapat endins sense poder sortir. El fil de tresmall és de 2.000 i l'altre de 3.000, un és més prim que l'altre. De pescadors que adobin en queden ja ben pocs. Temps enrere se'n podien veure bastants més. Cala Rajada és, de fet, un dels ports on encara ara els turistes es queden parats una bona estona per veure com les mans de l'adobador treballen sense parar, primer per una banda i llavors per l'altra.