Ningú no sap per quin cantó sortirà el dimoni i qui s'endurà l'ensurt més gros

De cop, allà enfora i passat la plaça, el veren aparèixer. Primer guaità i després travessà el carrer corrent ben aviat. Emperò, les banyes i el vestit vermell el delataren. Els nervis començaren a destapar-se i els nins i nines de Petra que havien anat a esperar-lo ja cridaven com a bojos tapant-se la boca amb la mà i movent-se amunt i avall. Miraven arreu perquè no sabien per quin cantó els sortiria. Els majors, però no els que acompanyen els infants més petits, obrien només un pam les persianes de ca seva per treure el caparró i guaitar i si s'apropava el dimoni tancaven encara més, deixant només una estreta ratlla per on entrar la llum. Això, emperò, no era tothom. D'altres sortien entusiasmats i esperaven, impacients, i pujats damunt el llindar de la porta que dimoni i comitiva els passassin per davant corrent.

Ara fa cinc anys que el poble de Petra decidí recuperar la tradicional figura del dimoni, més dinàmic i amb coratge, i substituir l'antic que acompanyava els xeremiers fent comparsa.

Ahir, el dimoni de Petra es tornà a convertir en l'estrella indiscutible de les festes de Santa Praxedis. Tragué el geni i la força necessaris per empaitar els nins i nines de Petra, i també algun de més granat.

La recollida de joies és un dels actes més emblemàtics de les festes i es fa talment com un temps.