Cala Torta, un dels pocs llocs de Mallorca on el ciment encara no ha arribat

La brutor, emperò, queda com un dels més greus exemples de l'acció de l'home

La brutor i el fems són presents també als pocs llocs idíl·lics que queden avui dia a Mallorca

TW
0

Quan s'han deixat enrere ses Pesqueres i es Murtons, es Racó i sa Cova, les corbes cap amunt i cap avall, les rodes de cotxe al costat, es comença a sentir aquella olor de pi i de sal, una olor fresca, d'aquella que avui dia es pot sentir a pocs llocs de Mallorca. És el camí que du cap a cala Torta, una d'aquelles platges que poc es veuen, sobretot a la costa de Llevant. De fet, Artà, municipi al qual pertany tal paradisíaca cala és un dels pocs, per no dir l'únic, que té més costa que encara es manté verge en la seva totalitat. A cala Torta ni tan sols hi ha electricitat per al «xiringuito» de damunt l'arena, la serveixen torrat i bullit.

El ciment d'aquest baret és l'únic que es pot observar en molts de quilòmetres. Per no haver-hi, no hi ha ni pàrquing per als cotxes dels turistes "que com se sol dir, saben el dimoni on se colga" i els visitants que hi arriben des de tots els punts de l'Illa només per veure la Mallorca d'un temps. En ser allà sembla que s'és a un altre lloc, a un altre món, ni hotels ni cases, sembla mentida que en dies com els d'ara es pugui respirar, sentir i mirar un lloc on no hi ha res més que roca, arena i mar.

Sembla que hi ha gent que no té miraments, gent que no vol embrutar-se les mans i dur la seva bossa de fems fins al contenidor més proper. Les llaunes, els plàstics i el vidre s'acumulen a un racó damunt l'arena al costat dels cotxes, que contrasten d'una manera brutal amb el marc que suposa el paisatge de les muntanyes d'Artà. Tot i això, és agradable veure que dins Mallorca encara hi ha llocs de les característiques de cala Torta i el paisatge que l'envolta, on ni el ciment ni els fils, ni el betzum de les zones turístiques que abunden a l'Illa no hi són habituals.