El municipi supera Calvià i esdevé en el segon que més cresqué el 1999

El GOB denuncia que Llucmajor acaparàs el 15% dels projectes de construcció visats

A sa Marina es fa de tot, i d'allò més «cutre», segons March | Foto: P.BOTA.

Ll.LlorenzoLlucmajor13/07/00 0:00

Llucmajor ha esdevingut el segon municipi de Mallorca, en xifres absolutes, pel que fa al creixement turístic i urbanístic. Aquest municipi de 20.000 habitants de dret i 45.000 de fet va superar el 1999 els de Calvià i Marratxí en emissions de visats del Col·legi d'Arquitectes. En concret, aquest òrgan va agilitar quasi 1.000 projectes de construcció d'habitatges a Llucmajor, el 15 per cent de tots els que se segellaren. Mentre, el projectes per a Calvià que es varen cursar foren 943 i, per a Marratxí, 858.

Aquestes dades, revelades pel Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), signifiquen que enguany el municipi tendrà capacitat per a uns 4.000 habitants més, un creixement del 9 per cent.

Miquel Àngel March, portaveu del GOB, va fer servir aquestes xifres per, sobre el terreny, denunciar la pressió urbanística a què s'està sometent Llucmajor, en particular, i la badia de Palma i tot Mallorca en general. «Encara que sigui increïble de creure, Llucmajor ha esdevingut el segon municipi de Mallorca amb més pressió urbanística, darrere Palma, i superant Calvià i Marratxí. Dir això fa uns anys era un honor, ara és el contrari», començà per denunciar March.

«S'està parlant molt de protegir els territoris, d'atreure un turisme de qualitat, i la realitat és totalment diferent. Hi ha més consum energètic que mai, hi ha més consum d'aigua que mai, hi ha més pressió urbanística que mai, hi ha més turisme barat que mai i hi ha més visitants que vénen a apartaments que mai», proseguia el portaveu del GOB.

«Així, Llucmajor —segons March— ha esdevingut el municipi més insostenible de Mallorca. Això tendrà conseqüències en el consum d'aigua, d'energia, de fems, perquè els problemes no són la manca d'aquests recursos, el problema és l'excés de població. Llavors, consider que o els municipis, o el Govern balear, que seria l'ideal, han d'aturar d'alguna manera aquest creixement desmesurat».