Les Illes han perdut en només tres anys 35.000 hectàrees per al cultiu

De les 214.000 del 1996 s'ha passat a unes 179.000, amb una pèrdua del 16%

Pilar RipollPalma10/05/00 0:00

Les Balears han perdut 35.000 hectàrees de terres de cultiu durant el trienni 1996-98, ja que ha passat de 214.000 a 179.000 en aquest període, cosa que implica una minva del 16%, segons informà ahir el conseller d'Hisenda, Joan Mesquida. El pes del sector agrícola illenc també ha disminuït en la seva participació en el Producte Interior Brut, que arribava al 2'4% el 1992 i que passà a l'1'65% durant el 1999.

Mesquida afirmà que aquestes xifres, juntament amb la desaparició de més de 20.000 llocs de feina dins l'agricultura en els darrers vint anys, «posen racionalitat en el debat i els greus problemes del sector primari balear no són derivats d'una gestió de vuit mesos, sinó estructurals».

Segons el conseller d'Hisenda, no reconèixer aquesta situació respon a «una motivació oculta». Entre els factors que debiliten el sector primari, Mesquida enumerà l'ús residencial sobre l'agrícola i la pressió que tenen els sectors turístic i de la construcció per contractar treballadors del camp.

Joan Mesquida i el conseller d'Agricultura, Joan Mayol, es reuniren ahir per tal de quantificar les ajudes per al sector primari balear que reclamaran per la via del Règim Especial al nou ministre d'Agricultura, Miquel Arias Cañete, a qui Mayol ja ha demanat una reunió per dos temes prioritaris: la sequera i la insularitat.

Mesquida plantejà possibles fórmules de diversificació de la renda dels agricultors. Quant al turisme rural, tots dos consellers criticaren el fet que no tengui com a prioritària l'activitat agrícola i es decantaren per facilitar subvencions directes per a aquesta activitat, com ara l'agroturisme «ben entès».