Si un bon dia primaveral com el d'ahir un digne veí de Calvià decideix recórrer la distància que hi ha entre Punta Negra i Palmanova, passant per Son Caliu, veurà com quasi no queda ni tan sols un pam en la costa sense edificar. Encara més, podrà comprovar com el que és el bressol de la serra de Tramuntana comença a ser depredat pel ciment de noves construccions.

Si el digne ciutadà té memòria històrica o, si és jove, un familiar més gran amb sentit crític, podrà recordar directament o indirecta, que fa tan sols vint anys a aquest tram de la costa mallorquina tan sols hi eren uns quants hotels, això sí, que no s'ajustaven a l'entorn mediambiental, i que la falda de les muntanyes era encara verge.

Ara, a Son Caliu, per exemple, es pot veure com floreixen pertot arreu més grues que margarides. En total, ahir, des d'allà on s'està aixecant un hotel de luxe (símbol del creixement sostenible?) ressalten en el paisatge tres grues voramar i fins a set on comencen les muntanyes. Hi ha esquelets d'edificis que sobrepassen els cinquanta metres d'alçada. Això, a part de les innombrables construccions ja acabades al llarg del tram de carretera que uneix Costa d'en Blanes amb Palmanova que no hi eren ara fa tan sols cinc anys.

Si agafa el cotxe (o qualsevol altre vehicle ja que la xarxa de transport públic no permet gaire mobilitat) i puja a la muntanya, podrà veure com els ametlers, oliveres i pins apareixen amagats entre muntanyes de ciment amb jardins i piscines privades, cosa habitual en el model de municipi d'aquest curiós equip socialista.

En total, des de Son Caliu, es poden veure a simple vista més d'una dotzena de grues de la construcció.
Entre un paisatge i l'altre hi ha anys de govern de l'equip de Margarita Nájera i del seu antecessor, Francesc Obrador, que han estat qui han dissenyat el model actual del municipi.