Aprovada per unanimitat la tramitació al Parlament de la llei del camí de Cavalls

L'emoció de Portella tenia un doble motiu: d'una banda, el fet que la iniciativa partís del CIM, un fet que no es produïa des de l'any 1982, i d'una altra, perquè el diputat «sabia que la Volta a Menorca que té lloc des de fa dos anys passaria pel Parlament balear». El discurs polític de Portella tenia la clara intenció de lligar la memòria de les experiències vitals que el lliguen al Camí "va recordar el seu avi i son pare, amb qui «anava a córrer vores» i a «pintar de blanc les pedres del camí», respectivament" amb la pervivència de la cultura, en un sentit ampli.

Les fases d'aquest procés que ha abocat amb la dita proposició de llei són, segons el parer del diputat autonòmic, tres: l'exclusió dels menorquins de dins casa seva aprofitant que pertanyen a una «cultura fràgil»; la privatització dels «àmbits de relació cultural de les persones amb el seu territori», i la comercialització d'una «relació franca i gratuïta» de les persones amb aquest medi.

Juntament a Portella, les altres conselleres del CIM designades per defensar la proposició normativa davant la Cambra autonòmica eren Ester Riudavets i Maria Lluïsa Dubon. La primera era absent, però la socialista Dubon sí que va fer ús de la paraula per mostrar la seva satisfacció pel fet que el camí de Cavalls «pugui gaudir del reconeixement jurídic que li correspon».

Per la seva banda, el diputat d'Els Verds Joan Buades va atribuir a la proposició de llei el «mèrit d'oxigenar un Parlament massa endormiscat» i va reclamar una «gestió exemplar» del camí de Cavalls i la seva «inclusió en la xarxa de camins públics». Buades va qualificar el tràmit parlamentari de la futura llei de «fita brillant del Parlament balear».