El personal per encetar el Pla de Salut Mental no costarà menys de 400 milions

Els que no coneixen la vergonya del «darrer manicomi de l'Estat» "així el definí la consellera de Sanitat, Aina Salom" difícilment es poden imaginar les condicions en què, tot i els esforços del personal clínic, viuen devers 80 malalts que han envellit i s'han fet crònics al centre, els quals trobarien millor atenció en un geriàtric. Tampoc no es poden fer idea de l'estat del pavelló gran, que amaga "literalment" persones amb retard mental profund que difícilment tenen justificació en un hospital.

La resta de pacients "aguts" són encara aspirants potencials a ocupar aquests pavellons per a crònics, des que la manca pressupostària que ha tingut el Pla de Salut Mental des de la seva aprovació (1998) no ha capacitat la xarxa a fi de practicar la política d'inclusió social dels malalts: es produeix l'efecte anomenat de «porta giratòria», pel qual un pacient surt de l'hospital després d'una crisi aguda per tornar-hi al cap de poc temps, perquè l'atenció extrahospitalària "la vigilància sobre la medicació i altres factors" no impedeix l'aparició d'un nou episodi.