Els alemanys rics deixen pas a les classes mitjanes en la compra de cases

Els nous clients ofereixen fins a 60 milions per habitatges amb preus reals molt inferiors

TW
0

La tantes vegades esmentada venda d'immobles mallorquins a alemanys ha deixat de ser una novetat per començar a tenir fases d'evolució. L'adquisició de cases i finques per part de ciutadans germànics ja no és una moda o una suma d'operacions particulars, sinó que constitueix tot un procés amb les seves fenomenologies, casuístiques i tipologies.

Durant els darrers anys, la compra immobiliària protagonitzada pels alemanys a Mallorca s'ha limitat, gairebé exclusivament, a persones d'alt poder adquisitiu, i els objectius de les seves inversions han estat grans possessions, habitatges rústics d'alt nivell (antics o de nova construcció) i casals o xalets urbans de certa categoria.

Les inversions més freqüents en aquest procés solen ser superiors als 60 milions de pessetes, però la gran majoria es troba per sobre dels 100 milions. No falten les inversions properes als 1.000 milions, sobretot en el cas de les grans possessions, que a més del casal i altres construccions inclouen nombroses hectàrees de terra.

Fonts immobiliàries consultades per aquest diari han confirmat que les grans inversions immobiliàries dels alemanys a Mallorca s'estan returant i que difícilment podran continuar el ritme mantingut fins ara. És a dir, els objectius de grans cases o d'alt nivell estan arribant al límit. Això no vol dir, emperò, que les inversions alemanyes en aquest sector es paralitzin. Simplement, s'estan transformant.

Les fonts consultades indiquen que, a Mallorca, les classes altes alemanyes estan cedint el pas a les classes mitjanes, que comencen a invertir en immobles de l'Illa, no tan exclusius com els comprats fins ara, però, en tot cas, fora de l'abast econòmic de la majoria de mallorquins.

Agències immobiliàries que treballen el mercat mallorquí per a alemanys indiquen que actualment existeix un demanda de cases amb un valor que oscil·laria entre els 40 i els 60 milions de pessetes, corresponent a ciutadans germànics de classe mitjana. Com és fàcil suposar, la capacitat adquisitiva de les classes mitjanes alemanyes és molt superior a les equivalents mallorquines, que no poden embarcar-se en l'aventura d'una compra de 40 milions com a mínim. Les seves aspiracions no solen superar els 20 milions.