Avortar a les Illes Balears pot costar entre les 45.000 i les
100.000 pessetes, depenent aquest preu de com sigui d'avançada la
gestació i el tipus d'anestèsia que hagi de ser emprada. Aquestes
dades tenen significació especial a la Comunitat Autònoma amb un
major nombre relatiu d'avortaments a l'Estat espanyol: 810 de cada
100.000 habitants l'any 1997, segons les darreres xifres
d'Insalud-Madrid, que situen les Illes molt per davant d'altres
comunitats desenvolupades "com és ara Catalunya", amb 725 casos per
cada 100.000 habitants.
A més, en el cas de les Illes, la major part d'aquestes
intervencions són efectuades a les clíniques privades, que
cobreixen un 97 per cent dels casos, com ja avançà ahir Diari de
Balears: aquesta xifra troba un paral·lelisme gairebé perfecte en
el percentatge de dones que addueixen raons de seguretat física i
psicològica pròpies per tal de justificar l'avortament, en lloc del
3 per cent de dones que justifiquen la seva decisió en la
malformació del fetus. Des del Lobby de Dones, l'advocada Francisca
Mas reconeix que aquesta coincidència «crida l'atenció», mentre que
a l'Insalud aquestes xifres no són considerades significatives.
En altres paraules: accedir a la interrupció voluntària de
l'embaràs a la Sanitat pública suposa una «dificultat» afegida al
fet mai agradable d'avortar. Com ha pogut constatar aquest diari,
les proves clíniques de l'embaràs i accedir a l'operació suposen un
cost mínim de 45.000 pessetes per a la pacient; aquesta quantitat
es pot incrementar, emperò, fins a les 55.000 pessetes si el grup
sanguini de la mare és del factor RH negatiu; amb l'aplicació
d'anestèsia local, un avortament legal en una clínica privada
illenca costarà al voltant de les 55.000 pessetes; amb l'aplicació
d'anestèsia general, aquest preu s'incrementarà fins a les 80.000
pessetes.
En opinió de Francisca Mas, el fet que les proporcions
d'avortaments efectuats en el sector públic i en el privat siguin
tan descompensades no pot atribuir-se a la casualitat: la
presidenta futura de l'Institut de la Dona entén que cal considerar
aquesta qüestió com la demostració que «la legislació actual és
repressiva i insuficient», raó per la qual les dones es veuen
forçades a recórrer al sector privat... al qual no poden accedir
les persones menys afavorides socialment. En aquest sentit, paga la
pena considerar que el major nombre d'avortaments el protagonitzen
dones d'edats compreses entre els 20 i els 29 anys "fadrines en la
seva majoria", mentre que les estadístiques mostren un descens
relatiu en el nombre d'adolescents que empren aquest servei.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.