Damià Pons presenta els seus pressuposts anunciant una bateria de lleis per a Educació

Pons reconegué uns pressuposts «continuistes», seguint la «dinàmica de les administracions» i augurà, emperò, canvis notables en la seva gestió. Aquestes variacions comencen per l'adequació dels pressuposts a la despesa real, eludint el «ball de xifres» en l'ampliació de crèdits: el polític del PSM recordà que enguany hi havia pressupostats 110 milions per fer front als lloguers dels edificis dependents de la Conselleria, quan la despesa real no baixa dels 140 milions. Altres casos de «mala previsió» denunciats ahir respecte de l'exercici en curs foren els de neteja (30 milions habilitats per fer front a una despesa de 110 milions) o de les institucions dependents del Govern central que són gestionats per la Conselleria: és el cas del Museu de Mallorca, que comptava amb 100.000 pessetes per a la despesa elèctrica, quan el cost real no és inferior als tres milions de pessetes.

A més d'adequar despesa i pressuposts, Pons anuncià una inversió de 4.000 milions per a la reforma i construcció de centres educatius no universitaris arreu de les Illes, amb atenció especial a l'illa d'Eivissa, detectades les seves mancances «importantíssimes». Pons es mostrà reservat amb relació al compliment d'aquestes partides, atès que "segons denuncià en clara al·lusió al pla Mirall" no hi ha empreses constructores disponibles a les Illes Balears: els recents concursos públics per a la reforma dels centres Jaume III de Llucmajor i Melcion Rosselló de Santa Maria foren declarats deserts en no presentar-s'hi cap empresa.