La Conselleria d'Agricultura revisarà la normativa d'agroturisme per facilitar la creació d'una xarxa de lloguer de cases rústiques que complementi la renda dels pagesos i contribueixi a frenar la venda de finques. Actualment, la normativa d'agroturisme està en les mans exclusives de la Conselleria de Turisme, mentre que el paper del departament d'Agricultura es limita a informes en el cas d'establiments que són també explotacions agràries.
El conseller d'Agricultura, Joan Mayol, afirmà ahir que «la revisió de la normativa posarà més entrebancs a la creació de nous establiments d'agroturisme que només desenvolupin una activitat turística i no una explotació agrícola. Ara per ara, l'oferta d'agroturisme és de caràcter elitista i volem ampliar-la i fer-la més assequible a la gran majoria de pagesos».
Totes aquestes intencions han causat un gran malestar entre l'Associació d'Agroturisme Balear, presidida per Ventura Rubí, qui ha manifestat que «aquest tipus d'oferta que promou el Govern no arreglarà el problema agrícola ni el turístic. Ens preocupa que tots els esforços i les inversions que hem realitzat per oferir un producte de qualitat es puguin fer malbé per una oferta de preus baixos i serveis molt precaris. En definitiva, un turisme d'espardenya. L'agroturisme de les Balears és conegut a tot l'Estat i a tot Europa precisament perquè ofereix qualitat a uns preus raonables, gens elitistes. En tot cas, són tarifes que es corresponen amb els serveis que estan a disposició dels nostres clients».
Rubí indicà que «ens ha costat molt agrupar-nos i fer feina en comú durant els darrers 10 anys. És per això que criticam una iniciativa que ens pot fer molt mal. És com si, en el sector turístic, s'apostàs per obrir hotels d'una estrella. Mentrestant, els nostres establiments sí promouen la convivència entre clients i propietaris, i ofereixen productes mallorquins. Si volen llogar les seves cases, no hi tenim res a dir. A més, poden anar a una agència immobiliària. El que no volem és que aquesta oferta sigui inclosa a l'agroturisme, que ja té una imatge, un nom i una categoria de la qual ningú no se'n pot aprofitar».
