Fins al darrer moment, el passat dijous dia 19, Ian Iü, el xinès que degollà una dona i el seu fill de dos anys a Portocristo, escrigué al pare de la víctima. El senyor Xu havia rebut una trentena de cartes, totes de caire amenaçant, des que acomiadà Ian Iü com a empleat del restaurant que regentava. De la redacció de les missives es pot extreure de manera clara que l'individu era una persona amb un nivell cultural reduït i que es trobava travessant un estat d'ànim depressiu, amb forts impulsos suïcides. L'individu adreçà tots els escrits al senyor Xu, al qual considerava responsable de la seva desgràcia, com és ara el que s'hagués convertit en ludòpata per culpa de la jove difunta.

En aquests, l'immigrant il·legal feia clares al·lusions a què el restaurador l'havia expulsat del seu lloc de treball de manera injusta, i que no hi havia cap raó perquè no el readmetés, ja que durant els cinc mesos que fou empleat del pare de Xu Wei Di havia complert àmpliament amb les exigències de la feina, i que tot i que el seu sou era molt baix mai no havia protestat.

L'assassí explicava en una carta remesa al padrí que ell «treballava en el restaurant per poder ser prop de Wei Di». A més, el xinès assegurava, el mateix dia en què va tenir lloc el terrible crim, que «em trauré la vida avui mateix, ja que vós em rebutjau com a gendre. Si no puc estar amb ella preferesc morir, però sé que la meva mort tampoc no us donarà la felicitat. Vós no creis que jo sigui capaç de complir totes les meves amenaces, però podeu comptar que ho faré».

Ian Iü continuava dient que «jo estim molt la vostra filla, però ella no m'estima i vós sou el culpable de la meva infelicitat. Jo no vull que marxeu de Portocristo, perquè necesit ser prop d'ella. Per culpa vostra no gos de contar al meu pare que em vull casar amb una dona que no m'estima. Sé que no tenc doblers, però estic disposat a fer qualsevol cosa per estar amb Wei Di. Des que ella em va refusar estic abatut, i he caigut en el joc. Els pocs doblers que tenc els gast en les màquines escurabutxaques, i això és culpa seva. Jo, igual que vostès, vaig sortir de la Xina amb el desig de prosperar, però ara no m'importa res més que la vostra filla».