El Govern haurà d'indemnitzar amb 5'8 milions un home que va perdre la mobilitat a un dit

L'home es va tallar el dit a casa seva i, malgrat que la ferida no pareixia greu, considerà convenient anar a l'Hospital General, depenent de la Comunitat Autònoma, per l'hemorràgia que patia. Dos dies després, tornà al centre sanitari perquè la ferida s'havia infectat. Amb posterioritat, acudí a altres centres sanitaris i, finalment, després de tot el procés el dit lesionat «restà en un estat d'immobilitat total, agarrotat i totalment doblegat, el que li produeix molèsties i una gran dificultat per realitzar qualsevol feina, ja que és dretà», segons consta a la sentència del TSJB.

El Tribunal centra la questió litigiosa en lesions que es produeixen com a conseqüència del funcionament normal o anormal del serveis pùblics, en aquest cas, sanitaris. Segons la nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem que cita el magistrat ponent, la responsabilitat de l'Administració pels danys ocasionats a particulars ha de sustentar-se en l'existència del perjudici econòmicament avaluable; que el dany es derivi del mal funcionament dels serveis i que no hi hagi força major.

La prova pericial realitzada per un doctor proposat pel Col·legi de Metges establia que davant una ferida sense lesions profundes, l'actuació correcta és netejar-la i després suturar-la. En cas d'infecció, s'han de retirar els punts per tal de facilitar el drenatge de pus. A més, és aconsellable la vacunació antitetànica. En el cas concret d'aquest home, la infecció virulenta afectà especialment el tendó, restant-li quasi totalment la mobilitat del dit.