El compromís històric a l'estil balear

L'experiència del Pacte de Progrés es pot convertir en el primer model illenc «exportable» a altres indrets

Joan RieraPalma01/08/99 0:00

Mai un pacte polític assolit a les Illes Balears no havia despertat tanta repercussió a tot l'Estat espanyol, i fins i tot a l'estranger, com aquest que han propiciat governs d'esquerres al Consolat de la Mar, a Menorca i a Eivissa, i un Govern nacionalista a Mallorca. La paraula «antinatura» s'ha fet famosa de Gata a Finisterre per l'enrabiada del PP de Madrid en veure que ha perdut un dels seus feus més emblemàtics i intocables des del 1983.

No obstant això, aquest esforç d'enteniment entre polítics de la més diferent condició i extracció social no és només un fet, sinó que la cohesió s'ha establert amb «l'absoluta convicció de resistència i d'aconseguir treure endavant i cloure aquesta legislatura almanco amb dignitat», segons admeten polítics de les quatre formacions coalligades.

I aquest objectiu no es pot entendre mai des de Madrid si no es comprèn la gran transformació viscuda per l'Arxipèlag en els darrers quaranta anys. «De veure la seva llengua i la seva cultura menyspreada, les seves senyes d'identitat malmeses i haver patit una profunda castellanització, els illencs reclamen ara el seu lloc a la història, i han entès que aquest és el moment, i que probablement no hi haurà una altra oportunitat en el futur».

El socialista Francesc Antich ja parlà de «nou model de país» en el seu discurs de presa de possessió, i el mateix va fer Maria Antònia Munar en ser nomenada presidenta del Consell de Mallorca. Perquè aquesta és la clau del que està passant a les Balears: «es vol construir un país sobre les runes del provincianisme més vergonyós i alienant».

Va ser l'esquerra italiana la que s'inventà el terme «compromís històric». Conscients que el diàleg entre catòlics i marxistes era clau per a la reconstrucció nacional italiana després de la Segona Guerra Mundial, apostaren per l'enteniment i posaren com a punt d'inici la reconstrucció nacional del segle XIX impulsada per Garibaldi i la qual batejaren com Il Rissorgimento. Curiosament, el compromís històric balear també arriba en ple ressorgiment del nacionalisme i en unes circumstàncies que obliguen a la redefinició del país: la construcció ha arribat a límits intolerables, manca l'aigua i l'energia, la terra i les cases es venen als alemanys, cada vegada arriben més treballadors procedents d'Àfrica que comencen a crear un problema social que qualque dia pot ser de grans dimensions. Per tant, un país que podria haver estat idíl·lic s'apropa cada vegada més a un Babel saturat de cotxes.