«Gràcies als microorganismes podem menjar sobrassada, llonganissa, formatge o pernil curat, però també per mor d'ells l'home pateix tota una sèrie d'infeccions». Ho diu Miquel Viñas Ciordia, professor de Microbiologia de la Universitat de Barcelona, que des d'ahir imparteix el curs Microbis bons i microbis dolents a l'Institut General Lul·lià. Petites diferències fan que un bacteri sigui inofensiu o benigne i l'altre maligne. «Un petit canvi fa que un determinat bacteri tengui la capacitat d'infectar. En aquell moment l'amic se'ns ha transformat en enemic».

Un dels problemes important, però, que es viu a Espanya és la cultura de l'automedicar-se. Viñas alerta sobre el perill que pot ocasionar l'abús del consum d'antibiòtics i recorda que Espanya és el país amb un dels índexs de resistència bacteriana més elevats del món «ja que la gent s'automedica i els fàrmacs es donen sense recepta mèdica».

La ràpida aparició de bacteris resistents «comença a posar greument en perill la nostra capacitat de tractar determinades malalties, fet que es por convertir en un drama sanitari», avisa. L'expert explica la gran capacitat que tenen els bacteris per mutar-se i fer la vida impossible als científics: «L'espècie humana necessita devers vint anys per multiplicar-se mentre que un bacteri, que es divideix, pot generar en 24 hores milions d'individus i la possibilitat que aquests es mutin és, per tant, molt alta», diu Viñas.

D'altra banda, el científic es va mostrar contrari a la utilització d'antibiòtics per al creixement de la ramaderia, el qual va denunciar i ho qualificà d'«autèntic atemptat a la salut pública. Això provoca una selecció de bacteris resistents als antibiòtics en aquests ambients veteriranis o ramaders. I ningú no pot assegurar que aquests bacteris no puguin transferir els gens de resistència a bacteris que poden produir malalties als humans o que el propi bacteri infecti les persones».